Un llibre de poemes
que és bo llegir. Amb aquest poemari la poeta sense oblidar la passió esdevé
més racional i senzillament més global. La relació ésser humà natura es mou en
un respecte de diàleg mutu en el que es palpa la perfecta integració existent
entre l’univers i el ser humà. I la poesia esdevé un xic més filosòfica i, a la
vegada, planera. Les tres parts en les que es divideix el poemari porten títols
prou significatius: amb sabates de pluja (el títol del llibre), flor d’arç i
sortilegi antic. La primera part possiblement la més impactant perquè essent
sublim toca molt de peus a terra. Es parla molt de l’aigua vida i la Montserrat
en aquest apartat del llibre ens immergeix en un món d’aigua per quan la pluja
és metàfora de l’existència i necessàriament crea unes condicions en les que
per moure-t’hi és imprescindible un bon calçat, calçat que no és altra cosa que
aquella formació imprescindible per esdevenir una persona integral. En tota la
poesia del poemari hi juga un paper central la realitat efímera de l’existència
humana amb el desig o intencionalitat d’una transcendència que catapulti l’home
i la dona a una altra vida absoluta i feliç. La Montserrat es mou amb
naturalitat i habilitat en una anàlisi poètica dels espais naturals i vivències
del ser humà descobrint en les foscors llançaments envers la llum. Simplificant
un poemari humà i vitalista que descobreix en l’aigua, les seves fonts i els seus
racons, secrets de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada