La seva lectura m’ha
obert encara més les finestres que orienten les meves mirades envers l’economia
mundial. No sóc economista però m’interessa molt el comportament humà en les
diferents i diverses situacions que provoca i causa el diner. Per començar
estic convençut que darrere de cada moviment econòmic que causa efectes
contradictoris en la distribució de la riquesa hi ha sempre un cervell humà.
Els bens materials no pensen. El famós
principi de l’oferta i la demanda pot esdevenir una raó raonable en certes
situacions però també és veritat que l’oferta i la demanda és manipulable i es
pot provocar en benefici o perjudici. Hi ha beneficis que no s’entenen sense la
contraoferta de perjudicis. Allò que més m’ha frapat del llibre de Sala Martin
ha estat el necessari protagonisme del cervell humà. La provocació de problemes
i la millora de situacions no es produeixen sense la presència humana. El
respecte a la persona en el seu medi ambient és indispensable per entendre el
perquè de l’èxit o el fracàs. El coneixement humà és imprescindible en les
actuacions econòmiques del medi en el que viuen les persones. Les imposicions
de fora no acostumen a ser solucions per a les necessitats pròpies. El benestar
d’Europa per exemple no és un model per assolir el benestar d’Àfrica per la
senzilla raó que el pensament i el sentiment africà el pateixen i el viuen i
per coherència l’entenen els nadius africans perquè les solucions europees no
encaixen amb la sensibilitat i consciència africana. El respecte a la persona i
el desenvolupament integral són imprescindibles per solucionar les desigualtats
econòmiques de la humanitat del segle XXI. Sembla ser que la pedagogia del
diner que la Comunitat Internacional vol portar a terme d’eradicar la pobresa
del món abans del 2030 va per bon camí. Però la realitat de la integralitat de
la persona humana segueix el mateix ritme i el repartiment de la riquesa
continuarà marcant diferències entre rics i pobres. La lectura del llibre de
Sala Martin m’ha portat a pensar i a intuir la importància de l’economia en la
creació del benestar mundial. L’homo economicus no pot actuar prescindit de la
cultura, de l’art, de l’esport i de la religió, basant-se en ser només factor
de la política. Si l’economicus es refereix a la dimensió global del ser humà
com individu i com a col·lectiu abraçant totes les capacitats que el defineixen,
benvingut sigui perquè esdevé integrador i solidari. Perquè compleix aquella
condició que la riquesa no és l’objectiu sinó el mitjà per a una convivència
universal en pau. El llibre de Sala Martin m’ha portat a entendre la capacitat
integradora dels bens materials en benefici de la humanitat en la seva dualitat
de matèria i esperit integrada en la persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada