La XXVII a. Festa de les Lletres Catalanes respirava aquell
aire de catalanitat que Ramon Casanovas i Jaume Camp alenaven en cadascuna de les seves activitats. I foren
ells, els inspiradors de la Festa de les Lletres Catalanes, festa que es
recolza en dos pilars excepcionals, cultura i país. Ho exemplificaren amb
la seva vida, promotors culturals i
polítics, regidors del primer ajuntament democràtic. Cofundadors a Granollers
de la Delegació d’Òmnium Cultural, n’esdevingueren presidents desprès de Pere Canal
i Martí Sunyol i sota la presidència de Jaume Camp s’organitzen els premis
culturals que es lliuren en el marc de la Festa de les lletres catalanes. I
aquesta festa neix amb la celebració històrica del primer milenari de Catalunya.
I la seva XXVII a. edició respirava el mateix alè de país que té en la cultura
els seu màxim exponent. La història i la natura tenen cops amagats i
sorprenents. I en la celebració que comento, que coincidia amb “el dia contra
la violència masclista de gènere”, els guardons de poesia i narrativa, que
foren les dues primeres modalitats del concurs, s’ atorgaren a un poemari i a
una novel·la que la seva temàtica versava sobre la lluita de la dona en la
història. Coincidència o no, però sí un extraordinari missatge de la natura i
de la història que d’una manera subtil però intel·ligent alliçona i ensenya per
on i com s’ha de desenvolupar el camí de la pau. I en aquest desenvolupament la
presència de la dona és capdal i molt significatiu per què les autores eren força
joves. El missatge hi és, Òmnium Cultural el va fer seu, però faran el mateix
totes les institucions polítiques? Per què les eminentment culturals segur que
sí. L’ambient de cultura i país que es respirava a la Sala Tarafa, Toni Albà,
presentador, el feia sentir a tots els presents amb el seu peculiar humor que
amb una crítica subtil encomenava la urgència de sentir-se català de socarrel.
Tots els premis estaven impregnats de l’essència catalana, el de comunicació,
el de sociolingüística i el de promotor de la cultura catalana amb ràfagues de
llum de la Franja de Ponent i de la Catalunya Nord. I la Junta d’Òmnium rubricà
l’acte amb un reconeixement als socis dels anys difícils de les acaballes del
franquisme (1971-1975). Tot un detall que feia mès ferm encara el missatge d’Òmnium
per una cultura i un país. Amb el relleu
a la presidència de la Delegació del Vallès Oiental els adéus continuaren dient
endavant augmentant la força i la fermesa. L’esperit de la Festa de les lletres
catalanes del Vallès Oriental, en la seva majoria d’edat no ha perdut, ha
millorat, la il·lusió de la infantesa. Una abraçada a la Presidenta que plega
però es queda i al nou President amb vistes a celebrar el centenari del
naixement dels dos noms protagonistes de la festa Ramon Casanovas i Jaume Camp.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada