El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 26 de novembre del 2016

Amb l’esperit de Ramon Casanovas i Jaume Camp



La XXVII a. Festa de les Lletres Catalanes respirava aquell aire de catalanitat que Ramon Casanovas i Jaume Camp alenaven en  cadascuna de les seves activitats. I foren ells, els inspiradors de la Festa de les Lletres Catalanes, festa que es recolza en dos pilars excepcionals, cultura i país. Ho exemplificaren amb la  seva vida, promotors culturals i polítics, regidors del primer ajuntament democràtic. Cofundadors a Granollers de la Delegació d’Òmnium Cultural, n’esdevingueren presidents desprès de Pere Canal i Martí Sunyol i sota la presidència de Jaume Camp s’organitzen els premis culturals que es lliuren en el marc de la Festa de les lletres catalanes. I aquesta festa neix amb la celebració històrica del primer milenari de Catalunya. I la seva XXVII a. edició respirava el mateix alè de país que té en la cultura els seu màxim exponent. La història i la natura tenen cops amagats i sorprenents. I en la celebració que comento, que coincidia amb “el dia contra la violència masclista de gènere”, els guardons de poesia i narrativa, que foren les dues primeres modalitats del concurs, s’ atorgaren a un poemari i a una novel·la que la seva temàtica versava sobre la lluita de la dona en la història. Coincidència o no, però sí un extraordinari missatge de la natura i de la història que d’una manera subtil però intel·ligent alliçona i ensenya per on i com s’ha de desenvolupar el camí de la pau. I en aquest desenvolupament la presència de la dona és capdal i molt significatiu per què les autores eren força joves. El missatge hi és, Òmnium Cultural el va fer seu, però faran el mateix totes les institucions polítiques? Per què les eminentment culturals segur que sí. L’ambient de cultura i país que es respirava a la Sala Tarafa, Toni Albà, presentador, el feia sentir a tots els presents amb el seu peculiar humor que amb una crítica subtil encomenava la urgència de sentir-se català de socarrel. Tots els premis estaven impregnats de l’essència catalana, el de comunicació, el de sociolingüística i el de promotor de la cultura catalana amb ràfagues de llum de la Franja de Ponent i de la Catalunya Nord. I la Junta d’Òmnium rubricà l’acte amb un reconeixement als socis dels anys difícils de les acaballes del franquisme (1971-1975). Tot un detall que feia mès ferm encara el missatge d’Òmnium  per una cultura i un país. Amb el relleu a la presidència de la Delegació del Vallès Oiental els adéus continuaren dient endavant augmentant la força i la fermesa. L’esperit de la Festa de les lletres catalanes del Vallès Oriental, en la seva majoria d’edat no ha perdut, ha millorat, la il·lusió de la infantesa. Una abraçada a la Presidenta que plega però es queda i al nou President amb vistes a celebrar el centenari del naixement dels dos noms protagonistes de la festa Ramon Casanovas i Jaume Camp.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada