Conèixer opininions i fets en relació a la política catalana, en les circumstàncies
actuals, millora les meves opinions i reforça la meva filosofia al respecte.
Encara que l’edició del llibre data del 2013, m’ofereix elements prou colpidors
que reforcen les meves conviccions. Sempre he estat convençut que els pitjós
enemics de Catalunya els tenim entre nosaltres. Personalment sospitava però el
llibre d’Hèctor López Bofill m’ha portat més lluny encara. Que darrere els mals
de Catalunya hi juguen fort la política i l’economia n’estava i n’estic
convençut i la lectura d’aquest llibre ha refermat el meu convenciment. I alló
que he confirmat és que l’actuació de les forces contràries a la independència de
Catalunya la presenten vestides amb pell d’ovella. Òbviament la guerra civil i
el quaranta anys de dictadura franquista han estat culpables i capdals en l’enaltiment
de persones que han preferit el seu enriquiment personal al benestar de la gent
de Catalunya. Els resultats, que ens presenta Hèctor Bofill, tant en el camp
polític, com l’económic i cultural, han complert les intencions de destruir Catalunya
que malgrat tots els mals ha sobreviscut als boxins. Darrere la cultura i l’esport
s’enaltiren personatges que han estat cabdals a l’hora de defenestrar el país,
com l’editor Lara i el President del COI, Joan A. Samaranch. Però les forces
més corruptes es mogueren en el camp de la política i de l’economia, com en el
PSC de Narcís Serra i en la direcció de La Caixa i d’empreses molt importants.
I aquestes forces encara actúen i per fer-hi front només hi ha la voluntat
popular, que amb intel·ligència, fermesa i constància portarà la nau a port.
Que la política independentista no descarrili depen en gran manera i de forma decisiva,
de la veu del poble català quina majoria creu que només la independència farà
possible un model polític digne dels ciutadans. La seva lectura m’ha ajudat
molt a refermar les meves idees i des de la meva petitesa aportar aquell gra de
sorra que ajuda a construir les platges. Tinc més clars els veritables enemics
i quina ha de ser la meva col·laboració per contrarrestar el seu poder. Les
meves armes només són culturals i la cultura és l’ànima dels pobles i la seva
vida.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada