Una novel·la pedagògicament excel·lent per què independenment
que es mou en un ambient històric, la centralitat de la narració es basa en l’estil
de vida que els temps imposen a les persones i com l’entorn modela l’existència.
La seva lectura ha centralitzat la meva atenció en dues persones amb diferents
característiques i que la circumstàncies les obligaren a una supervivència plena
de dificultats. Una noia i un noi en el marc de la darrera guerra europea que
veuen condicionada la seva vida per l’entorn en el que es troben immersos. Tots
dos joves i amb acaracterístiques peculiars. Ella, cega de molt joveneta, que
ha de lluitar contra tota meva d’adversitats que ella supera amb voluntat i intel·ligència
sobre tot quan es troba sola per la detenció del seu pare i la solitud en que
es veu immersa. Malagrat tot arriba a la vellesa és mare i àvia i un objecte
molt especial la porta a retrobar-se amb l’altre protagonista. Ella era
francesa, amb el que suposava aquesta realitat en la guerra dominada en un
principi pels alemanys, i ell era alemany, un jove mecànic amb coneixements
dels aparells de comunicació que el portaren a servir l’exèrcit alemany.
Personalment, la seva lectura m’ha alliçonat sobre la convivència humana
condicionada per circumstàncies variables i com l’esperit humà és capaç de
superar-les amb intel·ligència, voluntat i també amb la sort que cal buscar.
Curiosament en aquesta novel·la uns objectes petits però especials hi juguen un
paper cabdal en el desenvolupament dels fets de la guerra i de la forma de vida
dels protagonistes i de les persones que la pateixen. Per a mi, la novel·la és
una gran lliçó del catedràtic de la història de com les diferents situacions
per adverses que siguin poden modelar la vida i assolir la plenitud. Una lliçó
dura i tensa d’uns temps que no són desitjables i que s’ha d’impedir la seva
repetició. Però la pedagogia hi és i cal adaptar-la i fer-la pròpia. L’èxit editorial
és merescut totalment i la seva lectura, francament, aconsellable. Una recomenació,
cal llegir-la sense prejudicis. La llum que no pots veure fa més lluminosa la
llum interior de l’ésser humà.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada