Un acte de memòria histórica, escel·lent lliçó de pedagogia
per escriure l’actual i la futura. Dissortadament no tothom sap llegir la
història del passat i allo que és pitjor que massa gent no la vol llegir. A la
Sala Basart de la Cooperativa plena de gom a gom es va aprendre a llegir i
viure aquella pedagogia democràtica que neix de la veu del poble i no de les
lleis, que no sempre estan a l’alçada. A la Sala Basart és va viure una
interessant lliçó de l’ahir i de l’avui per assolir un demà millor. De l’ahir
basada en el sofriment dels perseguits i d’avui recordant que encara hi ha
perseguidors. Però, un fet esperançador, l’existència d’una part molt
considerable del poble que té una visió de futur de progrès democràtic. El
record de la història viscuda, les accions dutes a terme per entitats de memòria
histórica, el moviment de l’ADN per la recuperació dels immolats de les fosses
escampades pel territori i la veu democràtica de l’esquerra al Congrés dels
Diputats, foren lliçons d’avui que marquen el camí per la història. Unes
lliçons intenses presentades per especialistes en cadascuna de les modalitats i que el públic assistent a l’hora
de les preguntes palesà la seva convicció, la demostració de la lliçó apresa i
la fermesa de les seves il·lusions a l’hora del cant dels Segadors. A la Sala
Basart s’ hi respirava l’ale de la gent jove, de la gent madura i de gent que
va viure la guerra incivil i la persecució de l’odi dels vencedors, no dels
guanyadors perquè quan es venç i la dignitat de les persones és ultratjada no
s’ha guanyat, vèncer és perdre. Es va conèixer el Parets perseguit com ho
evidenciaven molts familliars dels repressaliats, es va conèixer el Parets de
la ressistència actual a favor dels drets humans, es va conèixer el Parets del
futur que lluita per la dignitat de la gent, es va conèixer el Parets que és
coherent amb la identitat dels pobles, es va conèixer el Parets capaç de plantar
cara davant de les injustícies i sobre tot es va conèixer la base del Parets
del futur La lliçó fou molt intensa escoltada i meditada en época democràtica.
Els quaranta anys de dictadura frenaren la història, els trenta de democràcia suposen
un avenç però la lliçó fonamental i bàsica és que aquest avenç, que és
important, demostra que encara vivim immersos en una política d’una greu
feblesa democràtica i que per assolir la verdadera democràcia serà necessària
molta lluita i sobre tot una gran col·laboració de tots els ciutadans que poden
dir que són veritat i justicia. Una gran lliçó la que vaig aprendre a la Sala
Basart d’uns ciutadans que tenen pedagogía de futur.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada