VETLLA, de Jordi Llavina

“¿Hi ha cap vida que sigui més real / que una altra? Encara més: ¿quina em tocava,/ a mi, de fet, si no em corresponia / la que he menat tranquil·la i prou feliç?”. És la pregunta que es fa el poeta a les darreries del poemari. Una pregunta que va molt relacionada amb la companyia que  comparteixes. VETLLA és una poemari, guardant les distàncies i el tema, que per la forma s’agermana amb el poema el CANIGÓ de Mn. Cinto Verdaguer, amb una peculiaritat que té una clara tendència a una novel·la  poètica, escrita en vers. Personalment crec que és un poemari metafòric en el que el company de la persona viva (en VETLLA) una noia, en realitat és la pròpia vida, perquè quan es troben, diu el poeta, “l’amiga em va regalar un llibre / que sempre més m’ha acompanyat”.Aquest llibre portava una dedicatòria, que em fa recordar  la mort “Jo no hi serè, i tu (taxat el pronom em) vetllaràs”. Una excel·lent metàfora definitòria de la força del record, perquè un llibre sempre pot estar present i algun lector pot fullejar-lo. Certament la vida de cada persona té dues veritats, mentre s’està excribint es comparteix la lectura, quan ja no hi ets, la història el continúa llegint. I el llibre història d’una persona, creeatiu per la seva poesia, alliçonador per la seva narrativa, sempre està en la biblioteca de la història per  ser consultat i enriquir el lector. Ens diu el poeta: “Tots dos vam tenir esments, pel llibre, / del cor noble o mesquí dels homes;/ i el zel i els ancestrals instints / dels animals hi vam aprendre./ Ens va fer entendre o reconèixer / molts símptomes del curs de l’any:/ en el color vari dels camps;/ en una branca que es  desvetlla / després d’haver complert el temps / de poda de l’hivern; en fulles / que són parracs molls de rosada / i ahir era roba de mudar.” Jordi Llavina, observador , pensador i comunicador poètic i narratiu, té molt clar el valors del temps en la vida i com aquesta vida pot continuar en el record i en la investigación aportant idees i senttiments que enriqueixen la humanitat. VETLLA, ens parla de la importància de l’ésser humà que no només passa per la història, sinò continúa sent viu en el record i llegible en el poema i la narració. El poemari de Jordi Llavina és alliçonador des de la vivència de l’escriptor que s’enriqueix de la realitat i ens recorda que “no hi cap altre llibre / que m’hagi acompanyatb mai tant / al llarg dels anys. Ni de cap més / en goso dir de capçalera / fora d’aquest que em vetlla el són” perquè el llibre de la pròpia vida és el llibre seu de capçalera. I aquest llibre de capçalera contè els records d’altres lectures, el goig produit per una exposició, el sentit comunitari d’una convivència, la impressió bona o dolenta d’un fet impactant i sobre tot la presència de les pròpies passions que li donen al llibre la veritat del missatge, perquè cada vida, cada llibre vital, és un missatge que l’escriptor convida a compartir.