Quatre testimonis
testifiquen la seva tornada a la fe en el quadren 159 de Cristianisme i
Justícia. Són quatre testimonis en els que la seva dignitat personal hi juga un
paper molt important malgrat el seu allunyament per motius massa sovint avalats
per comportaments difícils d’entendre de la mateixa Església. Que Déu no abandona
mai a les persones ho palesen els testimonis dels quatre que malgrat l’apartament
viscut voluntàriament perquè creien que era la veritat de la seva vida, esdevingué
el canal que portà l’aigua al seu propi mar. Saber llegir la pròpia vida en el
bé i el mal és una condició per retrobat la verdadera veritat personal de
cadascú. Un dels testimonis afirma va arribar
al convenciment que Déu el buscava i ell va respondre i es va deixar trobar,
essent la salvació també de la seva vida humana esdevinguda transcendent en el
camí de Déu. Els camins que retornen a la fe són inimaginables, com el del
testimoni que el missatge el va rebre en un viatge a Russia visitant el
mausoleu de Lenin i un altre a la presó on l’havien portat les drogues. La
lectura dels quatre testimonis m’ha demostrat que quan la persona esgarriada no
perd el sentit de la dignitat, l’apartament de Déu acaba amb el seu
retrobament. La intel·ligència i la racionalitat si no perden l’equilibri per
culpa de les passions egoistes sempre porten al bon camí de l’existència
humana. És la victòria de la mort de Crist que porta les persones a estimar, a obeir
la llei de l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada