El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 3 de setembre del 2020

PER QUÈ VAIG TORNAR A LA FE

 


Quatre testimonis testifiquen la seva tornada a la fe en el quadren 159 de Cristianisme i Justícia. Són quatre testimonis en els que la seva dignitat personal hi juga un paper molt important malgrat el seu allunyament per motius massa sovint avalats per comportaments difícils d’entendre de la mateixa Església. Que Déu no abandona mai a les persones ho palesen els testimonis dels quatre que malgrat l’apartament viscut voluntàriament perquè creien que era la veritat de la seva vida, esdevingué el canal que portà l’aigua al seu propi mar. Saber llegir la pròpia vida en el bé i el mal és una condició per retrobat la verdadera veritat personal de cadascú. Un dels testimonis afirma  va arribar al convenciment que Déu el buscava i ell va respondre i es va deixar trobar, essent la salvació també de la seva vida humana esdevinguda transcendent en el camí de Déu. Els camins que retornen a la fe són inimaginables, com el del testimoni que el missatge el va rebre en un viatge a Russia visitant el mausoleu de Lenin i un altre a la presó on l’havien portat les drogues. La lectura dels quatre testimonis m’ha demostrat que quan la persona esgarriada no perd el sentit de la dignitat, l’apartament de Déu acaba amb el seu retrobament. La intel·ligència i la racionalitat si no perden l’equilibri per culpa de les passions egoistes sempre porten al bon camí de l’existència humana. És la victòria de la mort de Crist que porta les persones a estimar, a obeir la llei de l’amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada