El quadern 214 de Cristianisme i Justícia desenvolupa el tema de la següent pregunta: El sistema econòmic capitalista actual és compatible amb els valors ecol·lògics? La resposta es fonamenta en unes paraules del Papa Francesc a Bolivia, dient que cal reconèixer la necessitat d’un canvi. Canvi basat en les tres reflexions següents: 1.- Van bé les coses quan tanta gent no té feina, no té drets i veuen ferida la seva dignitat? 2.- Van bé les coses amb tanta guerra i tant fratricidis? 3.- Van bé les coses quan no es respecta la terra i el medi ambient? Tres preguntes que acusen directament al creixement sense límits del capitalisme. Respecte al tema aquest, és molt aclaridora la injustícia que les següent.s paraules denuncien: “El PIB i la renda disponible s’estan desplomant. Tanmateix, i com ha passat en altres crisis, la pèrdua no és la mateixa per a tothom. El 10% de la població més pobra veurà com la seva renda cau més d’un 20%, mentre que el decil més ric tot just si ho farà un 2%, deu vegades menys. Una bretxa que s’accentua si ens fixem en els milmilionaris espanyols. Es tracta de 23 persones, 18 homes, la fortuna dels quals va créixer en 19.200 milions d’euros els primers 79 dies de la pandèmia”. La injustícia històrica és prou evident, si bé, la filosofia econòmica ho embolcalla amb el consum, consum sovint provocat per elements innecessaris que es presenten com bons pel progrés del benestar. I la situació actual de la humanitat és prou evident de la injustícia social provocada per l’enriquiment d’uns pocs. Hi ha solucions? La revolució ve del sud, diu el quadern. Una porta per nom UBUNTU, és una filosofia de l’Àfrica austral que difon i promou la idea d’interdependència i vincle universal de tota la humanitat. El lema és: ”jo sóc perquè tu ets”, i el propagador fou l’arquebisbe i Nobel de la Pau Desmond Tutu. L’altre moviment porta per nom SUMAK KAWSAY, que significa “bon viure”. Es basa en tres fets: 1.- moviments indigenistes, 2.-descrèdit de l’estat nació i 3.- reforma de la Constitució de l’Equador i Bolívia. Es tracta d’una filosofia de vida basada en l’harmonia amb la comunitat, els altres éssers vius i la naturalesa”. Moviments que concorden amb les paraules del Papa Francesc. ”Si realment volem un canvi positiu, hem d’assumir humilment la nostra interdependència, és a dir, la nostra sana interdependència. Però interacció no és sinònim d’imposició, no és subordinació dels uns en funció dels interessos dels altres”. En una paraula el món necessita una filosofia netament humana en la persona digna com protagonista. Certament com diu l’adagi castellà molta gent dirà, “que largo me lo fiais” i per tant no hi ha res a fer. Urgència d’una nova cultura truca a la porta. La obrirem tots?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada