El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
dijous, 1 de desembre del 2022
DE QUÉ SERVEIX PLORAR
El quadern 230 de Cristianisme i Justícia ens
convida a reflexionar el perquè de les llàgrimes des del punt de mira d’EL DOL
COM A CRÍTICA POLÍTICA. Les llàgrimes són una resposta humana al dolor i a
circumstàncies de la vida en les que les llàgrimes són la manifestació de la pròpia
realitat humana. En el plorar és important el què, el perquè, la circumstància
i el lloc. Una manifestació pròpia de la veritat de l’humanisme quan per causes
alienes no es tenen paraules, només llàgrimes. És la reacció del cos humà
íntimament unit amb l’esperit. Una demostració solidària de la natura. Però en
aquesta manifestació humana la participació divina li dona un valor transcendent
de fills de Déu, en quan Déu ha plorat i plora amb els humans i per els humans.
Crist crucificat ens va alliçonar el perquè de saber plorar. En l’evangeli hi
llegim tres moments: 1.-amb motiu de la mort del seu amic Llàtzer. 2.- quan va
profetitzar la destrucció
de Jerusalem i 3.- en l’oració i agonia en l’hort de Getsemaní. Déu ens ensenya
a plorar, plorant amb nosaltres. Es pot plorar com crítica política i també per
empatia amb els que pateixen. Plorar, en força circumstàncies, reclama
justícia. Normalment es plora quan som ferits moral o físicament reclamant
justícia i solidàriament quan els sofriment dels altres ens afecta
personalment. La naturalesa ens alliçona sobre el significat de plorar, perquè
el primer llenguatge del nou nat son les llàgrimes. Plorar és el respecte de l’altre
en els seus moments difícils. És el llenguatge del cos amb la solidaritat de l’esperit.
Acabo amb un paràgraf sobre les llàgrimes de Déu Pare: “La creu de Jesús és el
lloc del silenci abissal de Déu en que el Pare plora a causa de l’orgull dels
pecadors que han silenciat la seva Paraula encarnada, i pel sofriment i la
mort del seu Fill.”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada