SILENCI D’UN SOMNI

Fosqueja,
la finestra oberta,
els colzes damunt l’àmpit,
les mans amaguen la cara,
el cor escolta petjades,
i el sol s’acomiada.
La llum de l’estança
dibuixa silueta expectant,
immóbil,
de mirada perduda,
fotógrafa d’uns ulls
amics del silenci.
Rítmic trepig,
desvetllador de veus,
aparta de la finestra la imatge.
Angoixa,
orfe la porta
contempla,
passar de llarg,
un encant que no era.
Mentia el rellotge,
no, la mirada,
només era un somni.
De bon matí, a la cuina,
dos esmorçars.
Ella i ell al voltant de la taula,
es miren els ulls,
no parlen.
Dues taces de llet
estremien mans i llavis,
fredes i muts.
L’epitafi de la llar eterna pregona:
el nostre amor és etern.