EN LA POLS DE L’AIRE, de Jordi Dorca

El poema de títol Pluja m’ha obert els ulls per adonar-me on rau la centralitat argumental. Llegeixo: “Pluja, banderes / nostres contra la pluja. / Sols uns pocs gestos / ens manquen per dreçar-nos / bells i lliures, l’esperança.” En el poemari s’hi belluga una esperança inquieta per no perdre l’amor. La lluita contra els problemes, simbolitzats per la pluja, ens obliga a ser creatius en llibertat (bells i lliures) per fer amb més seguretat el camí que té per guia l’esperança. El poemari es divideix en dues parts: A) “En la pols de l’aire (títol del llibre i títol important d’un poema). B) Sang vençuda. En la primera part hi he endevinat el procés des d’el descobriment o trobament de l’amor, del seu coneixement i acceptació i de convertir-lo en la pròpia vida. Un curt poema m’ha alliçonat: “ El rou s’hi posa. / Atrapat en bellesa / surts a besar-la”. La rosada crida l’atenció i et fa descobrir una circumstància molt efectiva, la curiositat que et porta a estudiar-la i un cop la coneixes i et complau, la fas teva. I la bellesa i l’amor convergeixen. És important perquè el recorregut dels descobriments els fa en la pols de l’aire. El poeta es troba immers en la immensitat de l’univers (l’aire) i en la petitesa (la pols) i se sent centralitat en el món. I què hi descobreix: els motius dels seus poemes. Un de molt concret és protagonista, el poema que ha donat títol al poemari i està dedicat a John Paul Young, que l’any 1977 va compondre la cançó Love is in the air, que l’any 2011 Marc Parrot en feu una adaptació per a la Marató de TV3. De la primera estrofa n’he fet aquesta interpretació: “L’aire és ple d’amor / m’omple els ulls arreu on sóc/ l’aire és ple d’amor / l’ alè i les paraules el respiren.”. Bàsicament la primera part és un recorregut per l’univers de l’amor en les seves múltiples representacions humanes, socials, culturals musicals, artístiques i passionals. En la segona part hi veig l’amor esdevingut la pròpia vida que li fa preguntar-se: “Per a qui, doncs, la lloança,/l’agraïda i voluptuosa flexió del cos / i de la seva ombra, estigma tenaç,/ engrandint la vida i tota semblança?” És l’obra de l’amor que en mans de l’ésser humà amb la seva creativitat arriba a descobrir la grandesa de ser persones. El titol Sang vençuda, em porta a considerar que l’amor al fer-lo seu ocupa el lloc que li correspon que és el rec sanguini, perquè la sang és precisament la mantenidora de l’existència. Jordi Dorca fa una creació literària d’una filosofia humanista molt profunda basada en arribar al fons íntim de la paraula perquè la seva etimologia ens pot donar un sentit però el seu moment, el seu entorn i el context poden atribuir-li un valor afegit més enllà del coneixement endinsant-se en la passió. Un poemari que demana concentració i atenció però, molt important, que s’arribi al fons de la curiositat que desperta. Un bon llibre per regalar als amics.

V DE BES, de Núria Pujolàs

Poemari, que començant pel títol, convida a jugar amb paraules per teixir el tapis de l’existència. La força poètica rau precisament en aquest. La V pot ser la primera lletra d’una varietat de mots companys de viatge del bes, perquè el bes és l’exteriorització de l’amor, que és el veritable creador de la vida. Podem reflexionar sobre la vida del bes, la veritat, la visió, el vestit, la vanitat, la varietat, la vulgaritat i força mots més. Les relacions que s’hi conjuguen totes defineixen vivències, ja siguin positives o negatives. I totes giren al voltant de la imatge d’una dona nua. La nuesa esdevé símbol de la veritat de la vida, de tal manera que basteix una filosofia humanista que no tindria sentit sense l’amor. No és d’estranyar, doncs, que el poemari dibuixi una visió de la magnitud humana de l’amor a tots nivells, psicològic, físic, espiritual i social. L’amor es presenta com una atracció entre diferents amb uns imans que capten una gran diversitat de sensacions que incideixen en les facultats físiques i psíqquiques. L’amor es converteix també en un despertador amb diferents sonoritats, físiques, sensuals i espirituals. És la centralitat de la visió humana de l’existència. I l’autora hi deixa molt clar quan escriu: “Voldria parlar d’un altre tema / però a l’índex només hi ha l’amor”. El poemari està estructurat amb quatre apartats. A)”Mira’m els ulls que avui els mots són verds”. Els poemes se centren en el descobriment de l’amor, de l’interès que desperta en el desig, l’entrega sense mesura i el gaudi dominador com expliquen aquests versos:”Vull ser comissària / de la comissura / dels teus llavis”. B) “Volia dir t’estimo però l’apòstrof se m’esquerda”. Perd la “t” i es queda amb estimo, però sense l’objecte a estimar. I ho perd ja per precipitació exagerada o per manca de capacitat. No sempre s’estima de veritat, pot ser mentida. C)”És tan fàcil morir d’amor que trio escriure”. Aquests versos ho resumeixen: “Com m’agrades / deus ser un vers complert”. L’amor és el seu vers escrit en el seu llibre, ella, i així no el pot perdre. D) “De tan humil em posses a mil u”. En aquest apartat hi juga molt la intensitat i la rapidesa en guanyar-lo. Escriu: “Quan va entrar a l’òptica / demanà la graduació exacta / per un amor a primera vista”. Sintetitzant:un poemari, que jugant amb les paraules,desconcertants, a vegades, exposa una filosofia de la vida amb un humanisme molt directe i penetrant. Una lectura superficial amagaria la profunditat del missatge.

L’ESPORT I LA INDEPENDÈNCIA DELS POBLES

És alliçonadora la política esportiva de l’estat espanyol. Es proclama, amb l’alta-veu al màxim, la seva democràcia i alló que les paraules diuen per un cantó per un altre ho desmenteixen. En aquests dies s’estan vivint dues situacions prou significatives: a) la normativa d’hisenda pel nou impost de societats i b) la final de la Copa del Rei que l’han de jugar dos equips de dues nacions sense estat que volen ser independents. Referent a l’apartat a) es practica aquella filosofia que s’oblida quan es tracta dels impostos a les grans fortunes, que tenen la solució a la crisi. Però no, la crisi l’han de solucionar aquells que menys tenen. Una contradicció al voler més fruits matant les plantes. Una llei, que ben analitzada, és un menys-preu al voluntariat, que hauria de ser pagat per l’estat pels diners que li estalvia. Doncs no, escorre’l fins assecar-lo. Contrastant aquesta política amb el tractament de la corrupció s’arriba a una conclusió negativa de la legitimitat dels governants, per què menys-tenen la voluntat popular que els hi ha donat el poder. Estant matant la gallina dels ous d’or.

Al costat d’aquest problema, un d’esportiu que palesa la qualitat democràtica de la política centralista. El gran problema rau en com prohibir al públic que manifesti els seus sentiments en un partit de futbol que ha servit en safata de plata la possibilitat de fer-ho. És incomprensible que preocupi més al govern els xiulets al rei i a la bandera que la corrupció política que està destruint la convivència entre la gent senzilla. Alló que hauria de ser motiu de reflexió buscant els motius d’aquests xiulets, no, castigar perquè el poble és culpable. Culpable de qué? D’alló que la política ha provocat per incompetència, tal vgada, i  per egoísmes prou públics? Els polítics, que demanen la suspensió del partit per què són intolerables els xiulets al rei, haurien de valorar si els xiulets no els suspenen a ells per manca de respecte a la llei fonamental, que és la dignitat de totes les persones.

La força de les armes, la força de la llei, es basa en una licitud, anterior a la legalitat, condició que s’oblida i s’hauria de tenir en compte perquè pot ser la raó de canviar algunes lleis o d’invalidar-les. Els càrrecs no donen credibilitat, la credibilitat és una condició de la persona. Prohibir alló que a mi no m’agrada sense considerar que a l’altre el satisfà des de la racionalitat és una  demostració d’una greu feblesa de raonament. I aleshores quan no es raona, apareix altra vegada el sistema dictatorial. Dissortadament aquest sistema encara, a la pell de brau, continua massa arrelat.El primer pas, per la solució, està en el saber ser persona. I mentre existeixi la gran diferència de mesurar la dignitat de persona entre el poder polític, religiós i econòmic  i la clase popular i humil, el dret a xiular l’autoritat i els signes té raó de ser. I prohibir-ho per la  força que sigui és legitimar la corrupció, culpable del malestar social.

BM GRANOLLERS, UN MOTIU MÉS D’ORGULL

Perdre una partit no és sempre un fracàs, sovint és un graó més en l’escala cap a l’assoliment del cim. El partit perdut a Dinamarca davant el primer de grup de la lligueta classificatòria per els quarts de final de la competició palesa la qualitat d’un BM Granollers que sap lluitar contra l’adversitat i defensar el seu honor esportiu en el terreny de joc. Ha demostrat que és un equip que encara gaudeix de possibilitats per al cobejada classificació,demostrant que el seu retorn internacional significa recupetar el seu lloc en l’elit. Un BM Granollers dedbilitat per baixes importants ha demostrat la bondat de la seva pedrera i que la posada en pràctica de la seva filosofia deportiva és el camí ideal i correcte. La primera part m’ha fet somiar en la victòria que no ha estat possible pèr circumstànscies psicològiques que també acostumen a ser decissives a l’hora de la veritat. Però el regust de victòria que m’ha fet tastat la derrota em fa confiar en la victòria el proper dissabte a Granollers. El meu més encoratjador recolzament i sincera felicitació per la deportivitat dermostrada. Arribar al cim de la muntanya no és fàcil, és exigent i demana esforç i sacrifici. Qualitats que l’equip del BM Granollers practica generosament. Una derrota em regust de victòria, un motiu més d’orgull.

GRANOLLERS, CIUTAT DEL BÀSQUET CATALÀ 2015

El patrimoni esportiu de Granollers dibuixa una trajectòria curulla d’efemèrides que palesen l’alt nivell que gaudeix a la capital del Vallès Oriental. Si ahir fou el futbol i l’handbol, avui és el bàsquet amb un reconeixement merescut i guanyat. El bàsquet a Granollers té a l’abast de la mà la celebració del seu centenari, essent, si no vaig errat, el segon club més antic de la ciutat.

Una xerrada col·loqui, “Bàsquet, present j futur”, celebrada a la Sala d’Actes del Museu de Granollers palesà la vàlua de l’esport de la cistella a la capital vallesana i el valor que se li reconeix des de les institucions si parem esment en els noms dels conferenciants: Joan Fa, Prersident de la Federació Catalana, Francesc Roca, President de l’ACB, Nacho Solozàbal, ex-jugador i comentarista esportiu i Jordi Vilacampa, President del Club Joventut de Badalona.

Els problemes del bàsquet pateixen la crisi econòmica però també d’una actuació política que més aviat perjudica que no pas ajuda, amb unes normes que condemnen clarament a la desaparició de  moltes entitats, que només pot salvar el voluntarietat dels enamorats de l’esport. De les paraules dels conferenciants vaig deduir-ne la urgència d’un reciclatge en el plantejament esportiu federat i en el respecte a l’esport popular, que és la base del de competició. El voluntariat en l’esport necessita una orientació en la que la protecció no sigui un ofegament sinó un reconeixement que s’ha de manifestar en les formes d’ajuda económica que no siguin un gravàmen sinó un guardó.

La trobada col·loqui significà per a  mi un recolzament de les institucions deportives a un club que porta molts anys treballant en el bàsquet formatiu i també en el de competició, havent viscut la seva etapa d’or competint en la màxima categoria del bàsquet nacional i amb resonàncies internacionals. També en el bàsquet nacional el nom  de Granollers hi té el seu lloc d’honor perquè fou el Sr.Antoni Novoa, president del Granollers, promotor de l’ACB i si no recordo malament amb  càrrec important. La seva figura fou recordada i la  seva presència aplaudida.

El Club Bàsquet Granollers, un capítol molt important en la Història de l’Esport de Granollers.