YERULDELGGER, MUERTOS EN LA ESTEPA

Novel·la de Ian Manook, molt guardonada  a França, de temàtica policíaca, localitzada a Mongòlia amb una argumentació dura i cruel quina història, basada en la investigació d’un crímen múltiple, relacionades les víctimes per egoismes criminals en una doble recerca, justificant el treball el càrrec del cap de policia per una banda i la relació de l’investigador apartat del cos que es fonamenta en raons sospitoses per arribar a la llum. Una novel·la veritablement negre, en la que la mort esdevé tema investigat i a la vegada instrument investigador i també  venjança. Per les dues bandes, la mort és eina per arribar a l’objectiu però que humanament és rebutjable. La narració, des de la vessant novel·lística, enganxa i no es fàcil tancar el llibre però per l’altra s’arriba a la conclusió de que el mal es persegueix amb el mal. En el fons la novel·la reflexiona sobre un model de societat en el que tot si val per aconseguir els objectius siguin justos o injustos. La cara de la justícia és doble per les dues parts i per la forma com actuen les dues. Però, a la vegada, sorgeix una llum d’un intens humanisme que sembla poder aconseguir la veritat mitjançant el descobriment d’una intuïció que fa d’estrella perquè la llum sempre, molt o poc, il·lumina i aplana el camí. La problemàtica de la justícia, en aquesta novel·la, està lligada de mans i peus perquè l’ambient de convivència està dominat per la corrupció en el medis de poder, en aquest cas policíac. I La llum provinent d’un monestir de religiositat asiàtica, però molt arrelada en el pensament i la seva veritat purificadora de les ànimes, ajuda a un final desitjable de justícia social malgrat els mal passos que s’han donat per arribar-hi. Una barreja de trama econòmica i mercadeig d’éssers humans femenins que discorre en paisatges d’una naturalesa idíl·lica hi aporta a la narrativa aquells sentiments d’un humanisme de caire espiritual movent-se en el fang d’un materialisme criminal. No li és fàcil a l’esperit imposar sense lluita la seva veritat  per arribar al descobriment dels malvats. La mort moneda de canvi per les dues parts amb la diferència que aquell que té la sensació d’estar en el camí correcte s’hi juga la vida amb la sort que l’acompanya en els moments més difícils. Cal no oblidar que per negra que sigui la nit sempre hi ha estrelles que flirtegen amb la llum i el sol il·lumina els dies. Independentment de mitjans injustos imposats per la situació corrupta, cal aprendre de la vida que els entrebancs i les foscors són instruments al servei de la veritat malgrat els camins ensangonats. La lliçó no rau en el fet de que tot si val sinó en el missatge que la llum per petita que sigui sempre triomfa i ajuda a vèncer el mal per desterrar-lo de la convivència humana. La conclusió que en trec de la novel·la és que la lluita contra el mal sembra d’entrebancs el camí però que malgrat les ferides rebudes es pot aconseguir un camí de llibertat i pau.

Glops eròtics de sospirs bíblics

El meu sisè llibre de poemes. El primer QUATRE DAUS DE LA VIDA, amb il·lustracions de Toni Medalla és un poemari que té per centralitat els quatre elements, terra, aigua, aire i foc com a constitutius de la vida. El segon COCTEL DE L’AVI, amb il·lustracions de Jesús Costa, es basa en reflexions d’un avi recordant la seva infantesa. El tercer BUFA EL VENT amb il·lustracions de Francesc Estrall, se centra en les diferents vivències i els seus orígens. El quart ESTONES AMB EL MEU SILENCI, amb il·lustracions de Lluis Estopiñan, contempla el silenci com l’espai creatiu, tal com el temple de la creativitat. El cinquè, creat a quatre mans entre Jesús Costa i les seves pintures i un servidor intentant trobar la seva sensibilitat, ULLS DEL TEMPS PLOREN.

GLOPS ERÓTICS DE SOSPIRS BÍBLICS està inspirant en el llibre de la Bíblia Càntic dels càntics, excel·lent poema eròtic que traça les línies orientatives de les relacions amoroses humanes en el seu caminar cap a la transcendència. Cada poema porta per títol un verset del llibre bíblic i els diferents poemes procuren esdevenir el tast de l’amor entre un home i una dona com impulsor de la vida. La vinya i el vi en l’ideari bíblic hi juguen la metàfora de la vida en la que la vinya amb els seus ceps d’amples pàmpols i sucosos fruits desperta la passió provocada per la collita del raïm i la beguda del seu fruits que no és altra que la felicitat viscuda entre dues persones que s’estimen entranyablement.

La portada, molt significativa és obra del gran artista Lluis Estopiñan que li ha donat al llibre el valor afegit de la felicitat femenina alimentant l’amor universal. El pròleg és de Josep Serra Busquets, que amb un humanisme ple i productiu ha traduït la filosofia poètica en una realitat viva.

Les primeres llibreries on es troben són, LA GRALLA  i LLIBRERIA BUÑUEL de Granollers, i LLIBRERIA FARRÉS de Parets del Vallès.

ANIMES NEGRES, tema de la tertúlia literària del Niu d’Art

Manel Fortis, novel·lista de la Garrotxa ha dedicat la seva quarta novel·la a la temàtica negra en la que el sexe i la mort hi juguen un paroxisme accelerat. La llibertat sexual amb perfils de llibertinatge obre horitzons socials d’una convivència difícil fins a l’extrem d’anul·lar-la. És pedagògic parlar-ne o és millor oblidar? Les pors acostumen a ser incòmodes companyes de viatge. Estem en la mateixa qüestió del  nu portat a l’extrem en l’art. Però no podem oblidar que el sexe i la mort són realitats naturals i factors de convivència. Parlar del sexe és parlar d’una relació natural humana que en la societat té les seves funcions concretes i determinades amb conseqüències socialment valorades com a bones o dolentes. Com en tota acció humana i, la pràctica sexual és una relació humana, la seva cara positiva depèn directament dels objectius i motius dels actors de la relació. En l’argument de la novel·la, base de la tertúlia, pot portar fins a l’homicidi. La mort com a venjança social. I aquesta és una realitat davant la qual no podem tancar els ulls, perquè hi és. Sexe i mort són per naturalesa dos factors de convivència i el sexe té un objectiu de supervivència de l’espècie humana. La mort acompanya la vida i la seva presència ajuda a donar-li qualitat. Curiosament són dues  cares efímeres de la convivència i per ser efímeres no deixen de ser constructives envers la transcendència. La sexualitat i la mort són capítols de la filosofia de la vida i de la convivència perquè són factors constructius i que a la vida li donen el temps i li ofereixen l’eternitat. Malauradament com totes les accions humanes, el sexe i la mort són, massa sovint manipulats, a vegades barroerament i d’altres criminalment. Des de la mirada humana natural és obvi que, l’un i l’altre, mereixen un estudi per a un coneixement més profund i sobre tot pel respecte que es mereix el ser humà. El sexe i la mort, són actius de convivència, i com a tals els objectius de la seva realitat no poden ser distorsionats, ni tractats com instruments de venjança, sovint amagats com un acte de justícia. Des de la profunda filosofia humana el sexe i la mort són subjectes de l’art de la vida a tots nivells. Des de la racionalitat i la llibertat a la irracionalitat i el llibertinatge existeix l’espai de convivència que cal especificar perquè veritablement la sexualitat i la mort actuïn al servei de la humanitat en la pau de convivència i en la felicitat de la transcendència. Tant l’una com l’altre hi tenen molt a dir i la tertúlia del Niu d’Art al Restaurant EL JARDI pot ser-ne un exemple socialment constructiu. Dissortadament el temps que estem vivint ens posen davant dels nostres ulls clares manipulacions antihumanes del sexe i de la mort.

Espanya – Rep. Txeca 1 – 0

El partit de referència palesa abastament que en el futbol professional allò que interessa és guanyar, el com són fogues d’un altre paner. He vist per tele el partit i francament no és un partit que per joc fassi història  i si en fa serà pel resultat. I per a mi personalment allò millor de tot el partit és que el gol l’ha fet el jugador més odiat per Espanya. Catalunya li ha donat la mà a Espanya per no fer el ridícul. El partit l’he trobat avorrit i sense idees. El control total de l’equip de la Federació Espanyola no és senyal d’un gran joc si no d’un no saber com atacar davant una defensa que anava a totes. La sort li fou favorable a la selecció hispana a l’arribar el gol al minut vuitanta set del partit. Una sèrie excessiva de passis creaven avorriment i facilitaven la tasca defensiva dels contraris. Les jugades, que semblaven buscar el gol, no trobaven mai la porteria i les poques vegades que la trobaren el porter estava on havia d’estar. Francament no vaig veure sentit creatiu en l’equip espanyol. Si tenia algun sentit era facilitar la defensa al contrari. I poden estar contents els hispans perquè si una de les poques jugades de perill que els txecs van portar a la porteria espanyola s’hagués traduït en gol, amb tota seguretat que haurien perdut el partit. És molt fàcil dir que quan la pilota no val entrar no hi ha res a fer. Quina manera més simple de confessar impotència. És d’esperar que els partits futurs l’espectacle futbolístic sigui un espectacle esportiu qualificat, perquè partits com el que comento no fan afició per més que es victoregi la victòria final que per a mi no és merescuda, perquè per joc de sort els contraris d’haver guanyat també ho haguessin merescut. Senzillament li vaig trobar en falta creativitat amb un excés de tècnica innecessària per improductiva.

LES CENDRES DEL SILENCI, de Lambert Botey i Berta Ventura

Una novel·la de ficció amb un rerefons d’història i de difícils relacions humanes. Una manera de valorar des de la distància uns fets que han marcat la història de la ciutat de Granollers amb un embolcall de luxe de relacions humanes en les que hi juga un paper transcendent l’amor, figurat i transfigurat per situacions d’un humanisme vital i d’una cruesa criminal imposada per les circumstàncies d’una guerra. Centralitzar la narració en una data i fet concret ha exigit un exercici literari d’una capacitat creativa d’intuició- reconstrucció al costat d’una demostració psicològica de saber adaptar els fets d’ahir amb la memòria d’avui. M’ha interessat molt la seva lectura que m’ha permès comparar com vaig viure la guerra i els comportaments de la gent del poble de pagès on vivia i com es va viure a Granollers. Òbviament l’anàlisi l’he fet des de la distància dels 87 anys d’avui amb els 7 que tenia quan esclatà la guerra. La tranquil·litat de pagès que vaig gaudir no és comparable amb les angoixes i ensurts d’una ciutat bombardejada. La lectura de la novel·la m’ha confirmat la qualitat literària dels seus autor i autora, el Lambert, un autèntic artista de la paraula i la Berta, una escriptora de futur que manifestà la se vàlua en els concursos literaris d’Òmnium, que vaig impulsar, i de Mans Unides amb els que col·laboro des dels seus inicis. És una satisfacció comprovar com els valors que ahir apuntaven, avui són realitats. Referent a la novel·la m’ha causat una sensació excel·lent la manera com el dia del bombardeig ha actuat d’àrbitre per explicar la història dels protagonistes, una història de vida familiar seccionada per una guerra i especialment per un bombardeig. El seu plantejament l’he trobat extraordinari i la seva lectura m’era difícil d’interrompre. Referent al tema, el considero una lliçó mestre de pedagogia i psicologia i aconsello la seva lectura perquè pot ser una ajuda important per superar problemes i per gaudir moments de benestar. L’acabament de la narració amb les dades del bombardeig un encert i més encara amb el capítol final en el que la protagonista amb els seus setanta anys es capaç de valorar la seva difícil història d’un amor impossible i al costat del vell piano tecleja, amb dificultat, les notes de la bella cançó que marcà la seva jovenesa, Blue moon.