El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 17 de juliol de 2012

Treball de base del BM Granollers

Les entitats esportives estan sotmeses als ritmes i canvis dels temps. El BM Granollers n’és un exemple. Però els canvis han vist com continuava present una característica força responsable de la seva història: la cura que sempre ha tingut pel treball de base. L’any 1964 l’atzar em va portar als Escolapis de Granollers. El BM acabava de complir 20 anys i vivía una de les etapes més glorioses i brillants. Albert Duran, periodista d’El Mundo Deportivo, la temporada 1954-55 titolava un dels seus articles “Granollers, meca del balonamno” basat en la forma com es vivía aquest esport a la Capital del Vallès Oriental i al fet d’haver estat la primera ciutat organitzadora d’un campionat a 7. El I Campionat de Catalunya es va jugar l’any 1951 quan Granollers ja hi portava quatre anys, el primer l’any 1949. Pocs dies de la meva arribada a la capital vallesana, el Sr. Antoni Botey, aleshores secretari del club, va convidar-me a una trobada per explicar-me la filosofía del BM Granollers en relació amb l’esport de base i com a prova em lliurà un llibre amb tot el treball realizat, fonamentalment amb les escoles. Una publicació molt valuosa que parlava de fruits que es començaven a recollir. Fruits d’un treball de base molt valuós. Un dels fets que cridava l’atenció dels clubs que visitaven la ciutat era veure els joves esportistes degudament habillats, passejant per carrers i places. Els responsables del BM Granollers eren molt conscients de la importància que significava la seva col·laboració amb els col·legis.Qui fou President del BM Granollers, Sr.Francesc Ventura, en una entrevista em confessà que la seva pedrera eren els centenars d’alumnes de les escoles de Granollers i comarca. Alguns exemples dels fruits. La temporada 1956- 57, l’equip juvenil de Recanvis Viadé es proclamà Campió d’Espanya a Còrdova desprès d’un accidentat viatge de 70 h. degut a les inundacions de València. Arriben a les 14 h i a les 18 h. el primer partit. Actuava d’entrenador el Sr Josep Vilà. Campionat Comarcal Infantil 1967. Hi participen quatre equips de Granollers.Passats uns anys, cinc jugadors d’aquets equips arriben al primer equip. Ells són: Espejo, Gonzàlez, Font, Velilla i Mora. L’any 1964 en la seva línea capdavantera l’equip granollerí organitza el Primer Campionat Escolar de Mini-balonmano. El Sr.Emili Botey, president de l’entitat i gran propulsor de la idea m’explicà que la Federació Espanyola no acceptà ni el nom, ni les normes propostes pels tècnics vallesans. Però es van fer seva la idea i un dos anys desprès la contrarèplica és el balonmano benjamí i aleví i amb un reglament que poc es diferenciava de l’escrit pels vallesans. Són uns detalls importants de com treballava la base el BM Granollers a casa i a fora.N’hi ha més de fets que necessiten un llibre.Per exemple la promoció als pobles de la comarca, les relacions internacionals de base, la formació a l’estranger de tècnics en formació i com a corona de l’entitat l’oranització de la CUP que una vegada l’any fa de Granollers la capital mundial del balonmano de base. Estudirè més el tema. Per aquest article he mantingut la paraula balonmano, la pròpia del temps, en properes col·laboracions emprarè hándbol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada