El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 3 de juny de 2020

LA TRAMA CONTRA CATALUNYA


LA TRAMA CONTRA CATALUNYA, Hèctor López Bofill
Sotstítol: Poders catalans que frenen la independència.
Llibre publicat l’any 2013 i que set anys desprès el considero un llibre d’actualitat. La seva lectura m’ha confirmat la idea que els enemics més poderosos viuen a Catalunya, essent la majoria catalans. Un dels enemics que considero és aquella persona que reconeix que no hi ha res a fer. Davant dels enemics intel·ligens i públics amb molt poder és una postura comprensible però no ho accepto. Llegint el llibre he comprobat que vaig actuar correctament quan em vaig donar de Baixa de La Caixa de Pensions i fer el boicot a La Vanguàrdia. Quan veig l’anunci de la Caixa a la Tv amb el logo “escoltar, parlar, fer” em pregunto per marxar de Catalunya va escoltar i va parlar amb els ciutadans?  Héctor López dóna molta importància a un sopar celebrat a Barcelona el 17  de gener de 2006. El convidat fou Artur Mas i els altres presents, crèm de la crèm dels empresaris catalans, Leopoldo Rodès, (president de Media Plannin), Antoni Brufau (president de Repsol), Javier de Godó (La Vanguàrdia), Juan Roig (Mercadona) Fernando Casado (president de l’Escuela de Administración de Empresas), Jordi Mercader (president d’Agbar), José Manuel Lara (Grup Planeta), Lluis Bonet (Freixenet) i Lluis Carulla (Agroaliment). El tema girava a l’entorn del nou Estatut de Catalunya, que marcava una clara intencionalitat de llibertat amb la finalitat que Artur Mas aturès aquesta tendència. En el llibre l’autor defineix clarament la posició dels empresaris,alguns d’ells patrocinats pel franquisme. I la lluita ben tramada va desembocar en el procès Contra Catalunya, segons les meves deduccions de la lectura. La intervenció de la Caixa amb el seu desembarcar a tota Espanya omplint-la d’oficines fou determinant. L’autor explica molt bé aquesta política contra la llibertat de Catalunya que a mi personalment se m’ha fet més clara i intel·ligible. Acaba el llibre amb aquestes paraules:”A Catalunya vivim un conflicte que cal que emergeixi i es visualitzi; aquesta és la primera condició per culminar un procès sobiranista, i en tot conflicte hi ha perdedors i vencedors. Els que han viscut de la Catalunya autonómica i de la unitat d’Espanya perdran, i els altres probablement guanyaran més quotes de benestar i la satisfacció de presentar-se al món des de la seva identitat. Però sobre tot hauran guanyat ser plenament responsables del seu destí”. Recomano la seva lectura perquè ens adonarem que els problemes tenen solució i la independència és un dret.

dimecres, 4 de desembre de 2019

MERCADRIES FICTÍCIES . Recuperant Polanyi per al segle XXI


Quadern CJ, 216

Karl Polanyi, austríac (1886-1964), de família jueva, l'any 1933 es trasllada a Londres i el 1940 als EEUU d'Amèrica. La seva obra més important és el llibre LA GRAN TRANSFORMACIÓ, en la que centra el tema econòmic en relació a com afecta a la dignitat humana. El quadern 216 de CiJ es dedica a una anàlisi de l'economia en el segle XXI actualitzant-hi el pensament de Polanyi perquè l'econmia sigui de veritat un servei a la humanitat. En el segle XIX el sistema es recolzava en tres pilars fonamentals. a) economia de mercat, b) lliure comerç internacional i c) manteniment del patró or. Es potencià l'industrialisme i la formació de grans fortunes. El mercat esdevinguè amo i senyor, fins i tot, situant-se per damunt de la politica. El quadern para la seva atenció en tres objectius del mercat.1) l mercat de l'habitatge, 2) el mercat laboral i 3) els mercats financers. L'actuació dels tres objectius, tal com es desenvolopen al segle XXI, esdevé una destructuració greu de la humanitat en la que la persona és un número sense valor que es pot eliminar tranquil·lament de tal manera que la mort pot ser una condició necessària per protegir l'acumulació de la riquesa. Tal com funciona avui dia el mercat amb la política, que no compleix el seu objectiu situant el diner com factor regulador, s'està creant un ambient irrespirable que només una rebelió dels pobles pot reorientar una convivència en pau, d'acord amb el pensament de Polanyi. En el capítol de conclusions el quadern ens diu: “sense cap mena de dubte, les tres excursions que hem fet al món de l'habitatge, el treball i les finances mostren els límits del sistema de mercat i ens recorden que hi ha realitats que el diner no hauria de tocar si no les volem perdre. Més que el diner el que aquestes realitats no haurien de tocar és, en praules de Polanyi, “el mercat autoregulat”. Penso sincerament que “l'ètica” ha de ser reguladora de l'economia, perquè és un servei a tota la humanitat.

dimarts, 3 de desembre de 2019

TRENTA ANNIVERSARI
FESTA DE LES LLETRES CATALLANES DEL VALLÈS ORIENTAL

Els premis d''Òmnium Cultural del Vallès Oriental han celebrat trenta anys. Eren les darreries dels anys vuitanta del segle passat quan, Jaume Camps, president i Ramón Casanovas em van demanar formar part de la Junta amb la intenció de celebrar el milenari de Catalunya pel protagonisme que hi va tenir el Vallès Oriental. A principis dels anys setanta em vaig donar d'alta d'Òmnium amb qui encara estic més compromès per la tasca de l'entitat en la defensa de Catalunya i que Ramón portava intensament gravada en el seu cor, com em demostrà en diferents movents. No podia negar-me a la seva petició i en la primera reunió de la Junta és parlà del tema i es prenguè la primera decissió. He recordat la implicació del Vallès en l'orígen de Catalunya. Sant Pere de Vilamajor era un poble molt implicat per seu seu dels Condes de Barcelona. I es decidí organitzar un premi sobre els mil anys d'història del Vallès Oriental, premi que es lliurà l'any 1989. El guanyaren els historiadors del Museu de Granollers, essent publicat en dos volums per una editorial de La Garriga, dirigida per Santi Cucurella, El Contrapunt.. S'havia donat el primer pas i tant Ramon Casanovas, com Jaume Camps desitjaven una activitat que deixès petjada i any rere any se celebrès l'efemèride. I s'arribà a la conclusió de que es tractès d'un tema eminentment cultural i per l'any 1890 s'organitzaren dos guardons un de narrativa i l'altre de poesia. I els premis es lliurarien en un sopà a l'Hotel Europa. Curiosament, el primer any els respectius jurats decidiren deixar-los deserts amb la corresponent sorpresa dels assitents al sopà. I una decissió que a primer cop d'ull semblava que seria negativa pels premis esdevinguè tot el contrari, creixeren en credibilitat. I en els premis dels trenta anys la credibiltat entre els narradors i els poetes continúa. En aquests trenta anys, els dos premis fundacionals continúen vigents acompanyats d'altres guardons que han canviat d'acord amb les ccircumstàncies. No s'havien celebrat tres convocatòries quan s'hi afegiren els premis juvenils de narrativa i poesia amb el descobriment de futurs escriptors/es dels Paísos Catalans, deixant d'organitzar-se integrar-se en els nacionals d'Òmnium Cultural que són capdavanters en el món de l'educació.El premi Eugeni Xammar ha tingut dues modalitats, la primera guardonava una personalitat vallesana del món de les lletres per canviar darrerament a la premsa. El premi de sociolínguïstica fou una decissió de les germanes de Jaume Camp, homenatge a la gran tasca en favor de la llengüa portada a terme per ell. El Premi Ramon Casanovas es déu a les filles recordant la passió que sentia el seu pare per Catalunya i la millor manera de recordar-lo era guardonar les entitats eminentment catalanes. D'aquella primera Junta promotora de la Festa de les Lletres Catalanes no podem oblidar i penso que es mereixen el corresponent reconeixement de la ciutat, Ramon Casanovas, Jaume Camp, Josep Garrell i Miquel Boix. Sense ells, la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental, segurament no existiria amb el mateix nom i amb els mateixos objectius. Moviments culturals en neixen i creixen perquè els ciutadans visquin, i gaudeixin la cultura defensant la llengua catalana. Ells ens ho recorden.

dimecres, 13 de novembre de 2019

ESPERIT DEL B.M. GRANOLLERS


Fa molts anys, que la història del BM Granollers, en particular la viscuda més directament,companya la meva idea d'una fiosofia identitària de l'entitat, idea que encara estic desenvolupant en base a la meva personal observació i interpretació dels missatges llegits en la premsa escrita i audiovisual. L'esport en general estava absent de la meva vida i em va començar a interessar havent complert els vit-i-tres anys. Fou una immersió esportiva, viscuda a Puigcerdà, que ha fruitat tres medalles al mèrit esportiu. La de plata de la Federació Catalana d'Esports de Gel; la de plata també de la Federació Catalana d'Handbol, i la de bronze de l'Ajuntament de Barcelona. L'esport m'ha endinsat en una interssant pedagogia de la convivència humana. Ha estat el BM.Granollers un dels meus grans mestres alliçonadors. L'handbol granollerí ha reforçat la meva idea de la centralitat de la persona humana en la configuració dels models de societat i de la globalitat de la convivència, també en les moltes col·lectivitats humanes de tota mena i exemplifiquen la pluralitat dintre de les diferències.El BM Granollers, nascut en el model educatiu del Front de Juventuts de la Falange Espanyola, m'ha evidenciat la gran sort que tenen els pobles de gaudir de persones que posen el fet de ser socials en la centralitat de les seves entitats. I el BM Granollers n'és un exemple. L'esperit de la dignitat abanderant les convivències per damunt de la política ha portat a l'entitat esportiva granollerina a poder celebrar els setanta cinc aniversari de la seva arribada a la Capital del Vallès Oriental. L'escut del club granollerí n'és una clara mostra. L'ocell defineix una de les característiques de la convivència, que en fa de la seva música i volades, el goig de les seves niades, els partits; la bandera catalana, escollida en una època gens favorable a la identitat catalana, reforça la transcendència dels pobles; un jugador d'hanbol, perquè primer és persona esdevé protagonista, el protagonista de l'esport, configurador de convivència. I si parem esment en la forma ens adonarem que és un escut guerrer per poder maniobrar assegurant els efectes de la llança per no desviar-se del seu objeciu. I l'escut de l'handbol ha esdevingut protector de la persona, responsable de la convivència. L'escut del BM Granollers és una invitació a reflexionar com els agents socials s'han de protegir per no perdre la dignitat humana en els seus deures, siguin cívics, polítics, religiosos, culturals, econòmics o de lleure. I aquesta centralitat de l'esser humà, el BM GRANOLLERS l'ha defensada en la seva fundació, en el seu desemvolupament, en els seus èxits i en les seves dificultats i algún fracàs. I el respecte a les persones té dues vessants: a) als i les esportistes i al públic, b) la resposta del públic sempre al costat del seu club. Perquè sense practicants i receptors de les bondats de l'exercici mancaria a la col·lectivitat l'aliment de la convivència. L'esperit de la nova entitat nascuda l'any 1946 s'ha recozat sempre en la idea que les relacions esportives sòn útils a la comunitat si treballen la solidaritat, que senzillament determinen la dignitat. El valor de l'esport rau en el fet de desenvolupar els valors dels esportistes perquè esdevinguin efectius en la història dels pobles. L'esport no és solidaritat, exigeix la solidaritat; no és dignitat, la demana; no és companyonia, l'exigeix; no és intel·ligent, obliga a l'exercici de l'intel·ligència; no és amistat, és una condició sine qua non; l'esport no és humà; no és riquesa psíquica, l'esportista ha de ser psíquicament ben desenvolupat i aixi podriem continuar. I les qualitats que configuren la veritat psíquica de l'esportista, que el perfecciona com a persona, l'esportista i l'aficionat a l'esport n'ha de ser usufructuari si de veritat a través de l'esport vol contribuir a una societat més justa, justícia que es fonamenta en la qualitat del seu esperit humà. I en la història del BM Granollers la presència de l'esportivitat és real en els encerts i en els desencerts, en els èxits i en elsn fracassos, al marge del guanyar o perdre, i és precisament en el perdre on l'esportivitat és més efectiva que en el guanyar. Dibuixa el BM Granollers el mateix esperit dels seus inicis en els setanta cinquè anys de la seva existència? És un tema que mereix una reflexió en profunditat perquè el procès de la història, i l'esport al viu, marca diferències que en l'actualitat l'esperit del poble està sotmés a les urgències econòmiques importants en el procès progressiu. I aquest tema, el BM Granollers el viu des d'una filosofia que marca, penso jo, cap on a de caminar l'esport sense perdre l'esperit de poble, els seus equips.L'esportivitat la condiciona l'economia en lactualitat. Cap a on camina l'esport del segle XXI valorant el futur? No és una resposta fàcil perquè encara que sembli autònom està influenciat per l'orientació política, económia, cultura i civisme.La capacitat de millora en les relacions humanes esportives està sotmesa als avenços de la ciència, de la filosofia i de totes les modalitats del saber i de la capacitat de les intel·ligències de les futures generacions. Òbviament que comporta avenços en el concepte de l'esportivitat. Perquè el progrès és la urgència de la humanitat que marca les característiques de les etapes històriques. Com jugarà el BM Granollers a les darreries dels segle XXI. En principi depèn de la seva adaptació a les exigències de la primera meitat del segle. Penso que l'entitat granollerina ha demostrat abastament la seva capacitat per saber adaptar-se sempre i quan el respecte a la persona siguin la centralitat del seu esport. En un article recent Ramon Font, que fou president del BM Granollers, que els progrès està condicionat pel canvi d'època que és molt més que millorar. Cap on portarà, aquesta canvi, al BM Granollers. Senzillament dependrà de la intel·ligència i de la racionalitat dels seus dirigents, dels esportistes i també dels socis i dels admiradors. Alló que és segú ens diu que no és l'economia el futur regulador de la convivència humana, i l'esport és factor de convivència. Un col·laborador de la premsa comarcal afirmava en un dels seus articles la urgència de la racionalitat d'un pensament intel·ligent. En una paraula, el poble ha de practicar la saviesa, ser savi no és conèixer, és trobar el camí social d'el coneixement. En relació al BM.Granollers, la meva humil experiència em diu que no li falten pensadors.

divendres, 8 de novembre de 2019

BM GRANOLLERS, UN CLUB D'AVANTGUARDA


La història del BM Granollers excel·leix per bastir una filosofia deportiva basada en la defensa del respecte al procès de la història i en la qualitat de la modalitat esportiva. És una entitat que ha fet història i en continúa fent, independentment de les classificacions del primer equip, que sempre ha lluitat en la màxima categoria, no perdent-la en el camp de joc sinò en el respecte a la qualitat humana dels seus jugadors. No ha estat el primer club d'Espanya, ni de Catalunya en la història de l'handbol però sí en el seu procès de progrès, essent-ne un resultat la igualtat existent en la lliga hispana actual lluitant esportivament, no econòmicament. El factor econòmic en l'esport actual palesa una dependència de l'economia que perjudica als clubs que donen més importàcia a la pedagogia. I en aquest aspecte, penso, que el BM Granollers està en la categoria d'honor de la deportivitat.En aquesta classificació de l'excel·lència, cal valorar la seva trajectòria de país. Els seus inicis estant marcats per la política de l'època de la seva fundació, essent un equip del “Frente de Juventudes”, que va passar a ser del poble amb el comportament ciutadà que honora als iniciadors, essent tots ells afiliats de l'entitatat política esmentada, menys un. El canvi de nom i amb una estructura esportiva ciutadana, sitúa l'any de la fundació, si no recordo malalment, en el 1946 del segle passat.Malgrat les diferències, la pau fou el signe de l'entitat, amb la peculiaritat que el club esdevinguè una entitat netament granollerina. El seu logo i la seva bandera ho palesen clarament. I com va demostrar que era un club d'avanguarda? El BM Granollers fou el primer club d'Espanya que va organitzar una competició, local, sí, de l'handol a 7. El primer club d'Espanya que va organitzar un campionat de jugadors de mini-balonmano, quan a Espanya no existia aquesta modalitat. Adaptà les porteries a les característiques dels petits jugadors, va redactar un reglament, i la Federació Espanyola no va admetre la proposta de l'entitat vallesana, per la raó que era una còpia del mini-bàsquet. Però passats un o dos anys, la Federació Espanyola copia la idea i la reglamentació del Granollers, però introdueix les categories d'alevins i benjamins. Aquesta base esportiva, quan la inicià la Federació, els Granollers ja feia dos anys que la tenia. He escrit que el BM Granollers no ha perdut mai la categoria en el terreny de joc. L'any que va jugar en una categoria inferior fou el de la implantació de la Divisió d'Honor. Per què l'handbol granollers hi va renunciar? Per defensar els drets laborals dels jugadors. L'handbol, aquell any, a Espanya i al món, aquest esport encara era amateur, el que significa que els jugadors no cobraven, jugaven per afició. I la Junta, sota la direcció del President Botey alló que primer va solucionar fou el problema de l'economia del club per poder compensar els jugadors que en alguns desplaçaments havien de demanar permís a l'empresa, permís que suposava pèrdua adquisitiva. I aquesta solució és una altra demostració de l'avantguardisme de l'entitat. Fou el primer club d'handbol d'Espanya patrocinat per una empresa, portant el seu nom en la semarreta. L'empresa fou Sabons Camp. I amb el problema solucionat, formar part de la Divisió d'Honor fou pràcticament un passeig I des d'aquell any,sempre hi ha jugat, encara que per raons, que no sé, però imagino, penso que per problemes económics o convertir el club en una sucursal del Barça, el president donà de baixa el primer equip de l'entitat i ell va dimitir per raons personals, però jo penso que esportives perquè a l'any següent formava part de la junta del Barça. La ciutat feu pinya amb el club amb l'ajuntament a primera fila i les gestions realitzades donaren el seu fruit sense perdre el primer equip la seva categoria de Divisió d'Honor. El BM Granollers també fou capdavanter quan l'handbol es va professionalitzar. La situació fou tant greu que si no se solucionava el problema del professionalisme tècnicament amateur, la Federació Internacional podia haver fet fora de les competicions internacionals a la Federació Espanyola.Aquesta, em consta, amenaçà amb represàlies al Granollers si denunciava la irregularitat de tres jugadors amb contracte que fitxaren com mateurs, cobrant més que a Granollers, en tres equips d'elite de l'handbol espanyol. Aquells dies, un d'aquest tres em va confesar que no estaven contents amb la Junta Directiva sense donar-me cap explicació. Més tard ho vaig entendre.Es va salvar la situació, rebent una compensació econòmica dels tres clubs. No trigà massa temps, que la Federació Internacional va acceptar el professionalisme.En aquesta questió desagradable el Granollers hi aportà la seva intel·ligència i racionalitat. El president, diguem-ne salvador de la situació, fou el Sr. Joaquim Raga i l'entrenador, el seu fill Ferran i es donà la circumstància que aquella temporada el BM Granollers es proclamà campió de lliga. N'hi ha més de fets, però acabo aquest article amb un de molt actual. El BM Granollers és el primer equip d'Espanya amb els equips masculí i femení militant en la Divisió Honor i el femení és el primer equip d'Espanya de jugar en una competició europea. La internacionalitat del BM Granollers és un altre argument de com es porta a terme la seva filosofia esportiva en la pista i fora de la pista. És un tema que mereix un capítol molt important en el llibre de la seva història. Humilment he escrit dos llibres amb els títols BM GRANOLLERS, ESPORT I CIVISME i BM GRANOLLERS CAMÍ D'UNA FILOSOFIA. Els exemplars que queden els té el club. Felicitats BM Granollers per la celebració dels 75 anys d'història, un capítol molt important de la història de Granollers i de l'esport.

dijous, 7 de novembre de 2019

L'ESPORT CATALÀ


La vitalitat de l'esport català, si repassem la seva història i la seva vitalitat, ha estat hi és un extraordiunari creador de convivència. Persones i entitats esportives porten i han portat el nom de Catalunya arreu del món. Però penso, que a casa nostra, s'ha d'estudiar la forma d'esborrar alguns punts negres. I em refereixo a la mancança d'un mitjà, que no necessàriament hauria de ser diari, que possés a l'abast dels aficionats a l'esport, que són milers, tota l'activitat esportiva, que és molta a tots nivells, internacionalment també. I en aquest esforç de treballar i promoure l'esport català, tenim a Catalunya dues entitats, no conegudes com caldria, que es mereixen matrícula d'honor per la seva dedicació. Em refereixo a la UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA i a la PLATAFORMA PRO SELECCIONS CATALANES. Sortosament, l'únic diari esportiu en català, porta el nom d'ESPORTIU, dedica una pàgina a la UFEC. I en l'ESPORTIU del dijous 7 de novembre de 2019 ens parla d'èxits de dues modalitats esportives, el FUTSAL i el FÍSIC-CULTURISME. La Federació Catalna de Futbol-Sala ha deixat el “llistó molt amunt” en l'organització del Primer Campionat Mundial C-13, celebrat a Reus, essent la primera vegada que aquesta modalitat gaudia d'un mundial. L'Associació Mundial de futsal i la Futsal European Federation han felicitat als organitzadors catalans per la qualitat organitzativa i pel treball que a Catalunya es porta a terme en aquesta modalitat. L'altre èxit català són els resultats dels i les esportistes catalanes assolits en el Mundial celebrat a Bèlgica el dia 2 de novembre d'enguany. Medalles individuals i el pòdium de l'equip palesaren la qualitat d'un país tan petit amb uns esportistes tant grans. La UFEC ha internaciolitzat els esports catalans amb resultats excel·lents si tenim present que una vintena i escaig de federacions catalanes estan reconegudes per les corresponents internacionals i poden celebrar i organitzar competicions internacionals i campionats del món. I en aquest treball s'hi belluga intensament la Plataforma proseleccions esportives catalanes, que agrairan la col·laboració de les persones que en vulguin ser sòcies. Personalment ja fa uns anys que en sóc. A nivell comarcal el Jove SERGIO MARTINEZ de Mollet ha assolit el títol de campió a tres bandes en el Campionat de Catalunya Júnior. I acabo amb el reclam del peu de pàgina de l'ESPORTIU, “viu l'esport català”. Les meves colaboracios esportives les trobareu en el meu bloc, llibres, art i esport.

dimecres, 18 de setembre de 2019

brindis de llibertat



BRINDIS DE LLIBERTAT
presentació del llibre de Joan Sala Vila
EL MÓN NECESSITA UNA POLÍTICA HUMANA

Laura Ortiz, Directora de SOM PARETS presentarà el llibre i dirigirà el col·loqui
Acte obert als amics i amigues de la cultura com també a totes les persones interessades en la cultura política local. Hi són convidats els representants dels partits polítics a l'Ajuntament i de les entitats del poble. Una política cultural local ha d'escoltar la veu de la seva gent.

L'acte se celebrarà a la IMPREMPTA-LLIBRERIA FARRÈS
C/ Sant Antoni n.____ Parets del Vallès
de les 18'30 a les 20 h.
Brindarem amb una copa de cava