El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 11 de juliol del 2014

COLORS DE NEU I DE FOC…

Era freda aquella nit.
Arronsat
semblava un munt de roba per rentar.
Enutjat,
a cops de peu
es desfà dels llençols.
S’aixeca,
encen el llum,
s’astora
i crida desesperat:
neu a la meva cambra.
Al terra, arrugats,
els llençols
bufen freds imaginaris.
Obsessionat,
obre l’armari.
La sort l’acompanya,
un cobre llit de color vermell.
Estirat sobre el matalàs
imagina que la llar de foc l’escalfa.
S’adorm,
somia que una fada l’abraça,
li fa un petó als llavis
i li diu a cau d’orella: reiet meu.
Sonàmbul
endreça
llençols i cobrellit.
Somni feliç,
una llar de foc de color vermell
li regala calor,
les flames fonen la neu blanca.
Astorat observa
l’abraçada dels llençols i el cobrellit.

dimecres, 9 de juliol del 2014


LLIT ENGOIXAT          

El sol, rellotge del silenci,
espera.

Els porticons finestrals
frisen.

El llit, orfe d’hostes,
s’engoixa.

Els llençols, sense escalf humà,
ploren.

Cap cop de porta,
el matalàs no ha patit amors trencats

i el silenci, somiador de futur,
ha emmudit per l’esglai d’un crit de foscúria.

A l’hora programada
l’arribada feliç es torna engany

Les portes tancades

allarguen al llit la mà,
mentre fluixet musiten,

aquesta nit serán absents.

Rellotge, porticons i llit
dialoguen amb els llençols,

els pessigolleixen i els fan somriure.

Una nit sense amors
enyora l’estel d’una lluna plena.

El llit respira tranquil·litzat,
no totes les nits porten rams de flors.

dimarts, 8 de juliol del 2014


EL FOLLET DE L’HORITZÓ

Plors llunyanes
desitjaven paraules amigues,
només les ones del mar
agraïen el bes de les llàgrimes.

La barca del follet
navegava la ratlla de l’horitzó

quan el sol ixent
desvetllava sirenes de les coves del mar.

Els rems, orfes de remers,
formigueixaven coralls,

amagatalls de besos d’aigua.
Una gota, joiell del sol,

alenava desitjos.
El follet, a la porta de la cova,

hipnotitzat per mirades verdes,

enviava amab les puntes dels dits
petons a una sirena que s’habillava

en les estances de la felicitat.

No va ser llarga ,l’espera.

Follet i sirena
remarenn i la barca esdevinguè palau

dissenyat per una pluja d’estrelles.
L’horitzó

no té estances, ni llits, ni llençols,

només el mar immens.
El follet era l’amor.

dilluns, 7 de juliol del 2014

SOMNI

En el llit d’una branca d’una alzina
hi dorm subconscient un follet
mastegant una gla.
Fulles verdes
rebutgen paraules del vent
embolcallant un fruit de l’alzina.
Un llàpis amb un copet
desvetlla l’estrany llogater.
Sota el coixí
hi amaga un dibuix.
Hipnotitzat el seu jo
li regala al subconscient.
La llarga nit
metamorfosa la gla. Una cuca de llum
camina pessigant l’avantbraç.
Pesigolles que no deixen dormir.
No té llençols el jaç.
Fulles verdes de l’alzina,
polsant cordes del vent,
acompanyen el somni d’una  nit.
Somni fugisser, és éter.

diumenge, 6 de juliol del 2014

LA NIT

Paisatge mític de la vida,
amaga emocions
en la veu del poeta.
La foscor acapara colors negres,
avara de petons de la lluna,
adormida en estances de l’Eros.
Porta, en el ventre,
il·lusions del foc. Són camins,
curulls de fites mitològiques,
marges d’herbes remerieres,
de pols i pedres,
castigadors dels peus dels pelegrins
nocturs. Sota llum de les estrelles
somien  foscúries
i els ulls truquen finestres
imaginant somnis.
La nit,
paisatge dels follets i de les fades
alena atletes de la lluna,
que a l’alba quan el sol desperta
lliuren llur testimoni a l’horitzó.