El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 15 de juny del 2016

ANIMES NEGRES, tema de la tertúlia literària del Niu d’Art



Manel Fortis, novel·lista de la Garrotxa ha dedicat la seva quarta novel·la a la temàtica negra en la que el sexe i la mort hi juguen un paroxisme accelerat. La llibertat sexual amb perfils de llibertinatge obre horitzons socials d’una convivència difícil fins a l’extrem d’anul·lar-la. És pedagògic parlar-ne o és millor oblidar? Les pors acostumen a ser incòmodes companyes de viatge. Estem en la mateixa qüestió del  nu portat a l’extrem en l’art. Però no podem oblidar que el sexe i la mort són realitats naturals i factors de convivència. Parlar del sexe és parlar d’una relació natural humana que en la societat té les seves funcions concretes i determinades amb conseqüències socialment valorades com a bones o dolentes. Com en tota acció humana i, la pràctica sexual és una relació humana, la seva cara positiva depèn directament dels objectius i motius dels actors de la relació. En l’argument de la novel·la, base de la tertúlia, pot portar fins a l’homicidi. La mort com a venjança social. I aquesta és una realitat davant la qual no podem tancar els ulls, perquè hi és. Sexe i mort són per naturalesa dos factors de convivència i el sexe té un objectiu de supervivència de l’espècie humana. La mort acompanya la vida i la seva presència ajuda a donar-li qualitat. Curiosament són dues  cares efímeres de la convivència i per ser efímeres no deixen de ser constructives envers la transcendència. La sexualitat i la mort són capítols de la filosofia de la vida i de la convivència perquè són factors constructius i que a la vida li donen el temps i li ofereixen l’eternitat. Malauradament com totes les accions humanes, el sexe i la mort són, massa sovint manipulats, a vegades barroerament i d’altres criminalment. Des de la mirada humana natural és obvi que, l’un i l’altre, mereixen un estudi per a un coneixement més profund i sobre tot pel respecte que es mereix el ser humà. El sexe i la mort, són actius de convivència, i com a tals els objectius de la seva realitat no poden ser distorsionats, ni tractats com instruments de venjança, sovint amagats com un acte de justícia. Des de la profunda filosofia humana el sexe i la mort són subjectes de l’art de la vida a tots nivells. Des de la racionalitat i la llibertat a la irracionalitat i el llibertinatge existeix l’espai de convivència que cal especificar perquè veritablement la sexualitat i la mort actuïn al servei de la humanitat en la pau de convivència i en la felicitat de la transcendència. Tant l’una com l’altre hi tenen molt a dir i la tertúlia del Niu d’Art al Restaurant EL JARDI pot ser-ne un exemple socialment constructiu. Dissortadament el temps que estem vivint ens posen davant dels nostres ulls clares manipulacions antihumanes del sexe i de la mort.

dilluns, 13 de juny del 2016

Espanya – Rep. Txeca 1 – 0



El partit de referència palesa abastament que en el futbol professional allò que interessa és guanyar, el com són fogues d’un altre paner. He vist per tele el partit i francament no és un partit que per joc fassi història  i si en fa serà pel resultat. I per a mi personalment allò millor de tot el partit és que el gol l’ha fet el jugador més odiat per Espanya. Catalunya li ha donat la mà a Espanya per no fer el ridícul. El partit l’he trobat avorrit i sense idees. El control total de l’equip de la Federació Espanyola no és senyal d’un gran joc si no d’un no saber com atacar davant una defensa que anava a totes. La sort li fou favorable a la selecció hispana a l’arribar el gol al minut vuitanta set del partit. Una sèrie excessiva de passis creaven avorriment i facilitaven la tasca defensiva dels contraris. Les jugades, que semblaven buscar el gol, no trobaven mai la porteria i les poques vegades que la trobaren el porter estava on havia d’estar. Francament no vaig veure sentit creatiu en l’equip espanyol. Si tenia algun sentit era facilitar la defensa al contrari. I poden estar contents els hispans perquè si una de les poques jugades de perill que els txecs van portar a la porteria espanyola s’hagués traduït en gol, amb tota seguretat que haurien perdut el partit. És molt fàcil dir que quan la pilota no val entrar no hi ha res a fer. Quina manera més simple de confessar impotència. És d’esperar que els partits futurs l’espectacle futbolístic sigui un espectacle esportiu qualificat, perquè partits com el que comento no fan afició per més que es victoregi la victòria final que per a mi no és merescuda, perquè per joc de sort els contraris d’haver guanyat també ho haguessin merescut. Senzillament li vaig trobar en falta creativitat amb un excés de tècnica innecessària per improductiva.