El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 30 de desembre del 2014

JAUME RODÈS, UN COMIAT QUE ÉS UN FINS SEMPRE

Una llarga malaltia ha obert les portes d’una altra vida a un excel·lent persona i, a la vegada, un reconegut artista. Pintures de Jaume Rodès formen part de col·leccions, no nomès de Catalunya, sinò d’Espanya i de més enllà de les nostres fronteres. El Jaume era una persona que vivia l’art i no nomès sentia la necessitat de comunicar-se a través de les obres  sinò també de fer-lo viure als altres, ja sigui dirigint una galeria d’art a Badalona, ensenyant a pintar en l’estudi que tenia a La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, on s’ubicava el Centre d’Art Internacional fundat conjuntament amb Josep Plandiure, i presentant exposicions dels seus treballs, participant en esdeveniments culturals del seu poble Sant Antoni de Vilamajor. Parlar amb el Jaume d’art era un plaer i compartir col·loquis de pedagoia i història de la pintura comportava un enriquiment cultural i artístic que deixava petja en les persones que l’escoltaven. Els millors crìtics d’art han escrit sobre les qualitats i virtuts de la seva obra destacant sempre nitidesa en la forma i en el fons. Jaume Rodès era un enamorat de la naturalesa i un  extraordinari descobridor dels secrets artístics dels indrets més impensables. Tenia una habilitat especial perquè les seves pintures no només despertessin entusiasme sinò per introduir l’aficionat a les interioritats del model per convertir-lo en part integrant de la persona que hi dialogava. Sabia fer encetar diàleg entre curiós i pintura. Tenia molt clar que la bondat de l’art esdevenia verdadera quan havia aconseguit l’atenció i la curiositat de persones alienes a l’artista. I les pintures de Jaume Rodès despertaven i continúen despertant curiositat i interés. L’artista de Sant Antoni de Vilamajor no era un fotógraf de la natura, de la persona o de l’objecte i no ho era perquè més que no pas la realitat del model, li interessava endinsar-se en la seva interioritat psicológica i manifestar-la mitjançant un traç definidor i un cromatisme psicològic. La realitat de l’obra d’art més que en el paper o la tela ha de descobrir-se en la mirada i acceptació de l’espectador. Jaume Rodès estava convençut que perquè una obra fos bona i considerada acabada necessitava entrar en el conscient d’altri, perquè l’art, com a objectiu superior, és factor de convivència i desvetllador del conscient humà. L’art sense vida, per a Jaume Rodès, no era art. I estic convençut que ara gaudeix de la infinita bondat de l’art, perquè la seva vida fou obra d’art. Jaunme Rodès ens ha dit adéu però continua artísticament entre nosaltres.

TU, de Núria Pujolàs

Fem els llibres del futur ha publicat el primer llibre poètic de Núria Pujolàs. Certament que a primer cop d’ull sembla més un talonari de loteria que un poemari. No perdem de vista que un poemari pot i gairebé sempre esdevé una loteria agradable pel seu autor. El llibre TU, de Núria Pujolàs, no te ni forma de poemes, ni forma de llibre, però senzillament és poesia. I ho és perqué neix de l’ànima del poble. Perquè la publicació és en la forma, una publicació per compartir. Cada pàgina o cada butlleta presenta dues vegades el mateix text i com en un talonari està preparat per poder obsequiar. Tal com la forma convida a regalar, el contingut és un excel·lent regal. Ho és senzillament perquè involuntàriament qui ho llegeix comença a sentir el pesigolleix de la poesia i a entendre que en la seva vida també s’hi belluga. En certa manera comença sentir-se poeta. La forma del text serà un vers però no és la poesia, la poesia surt del text despertant curiositat, interès, sentiments, emocions, presentada en vers li diem poema però també la poesia pot escriure’s en forma de narració, en prosa, com es diu normalment. També existeix la prosa poètica. Fem un tast del llibre TU. A la primera pàgina hi llegim: “ Mentre em dutxava he notat una paraula, entre les gotes, cos avall. L’he vist tan lliure i ufanosa que no he gosat dir-li que la necessitava”. On s’amaga la poesia, preguntarà algú? Ha despertat curiositat, ha sentit un pesigolleix en el seu cos que li deia quelcom. I ha desvetllat un desig, una necessitat, que ha sentit peró no li ha manifestat. Ha notat que en el seu interior es movia quelcom, s’hi creava una sensació. Aixó, que sembla nebulós és la poesia que volem expressar amb paraules, música, el gest i algun altre mitjà. Peró hi ha poesia. Una de les qualitats enriquidores d’aquesta publicació artesanal de Núria Pujolàs rau en el fet d’un fàcil apropament a les persones, perque desvetlla curiositat. I ho aconsegueix mitjançant expressions de caire casolà, popular, fàcil d’entendre i desperta interès. Un llibre o talonari que ens introduirà, talment com un joc, en el món de la poesia i de la narració literària. Podem afirmar que ha nascut una nova poeta i ja té l’editorial un nou llibre, previst per Sant Jordi.