El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 6 de novembre del 2012

La força d’un ideal, de Carles Pujol i Marta Abelló

Presentada a l’Espai Gralla de Granollers, la novel·la narra una història de ficció que té un fonament real. Els fets fonamentals succeiren. Fins i tot la pistola sobre la taula de diàleg. Un jove regidor de Sanitat i Medi Ambient lluità contra una indústria multinacional i contra les Institucions del país. La contaminació del poble era irrespirable i aquest jove que protestava per carta al consistori va ser cridat pel cap de llista d’una candidatura per formar-ne part i solucionar el problema. La lluita durà anys pèrò la il·lusió del jove regidor, els seus coneixements farmacètics i la seva capacitat organitzativa i lluitadora portaren la nau a port. Aquesta lluita és l’argument de la novel·la. Carles Pujol el protagonista que molts exalumnes del Pare Sala, de l’Escola Pia, dels anys 1964-1969, recordaran. La rellevància de la novel·la rau en el fet d’haver sentat jurisprudència d’una matèria sense cap llei ni a Catalunya, Espanya i tampoc a Europa. I aquest, aleshores jove regidor que batallà vint-i-quatre anys, té la satisfacció d’haver fet reflexionar als polítics i a la justicia. El poble és LLiçà de Vall que als primers anys de  la democràcia era el més contaminat d’Espanya i actualmente s’hi respira com cal. Un jove regidor recolzat sempre pel seu alcalde i els altres regidors ha escrit la història que en la novel·la es presenta com una ficció. Una novel·la que val la pena llegir. El poder dels polítics honrats, preparats i capacitats.