Presentació del poemari ART-K, de Jordi Julià

La biblioteca de Can Rajoller de Parets del Vallés va ser escenari del poemari guanyador del Premi de Poesia Pepi Pagès ART-K de Jordi Julià i dels artistes gràfics Ricard Geladó i Xavier Plana, el dia 7 de març de 2013. Els poemes glossen els dibuixos, pintures, fotografíes i escultures dels dos aristes que interpreten plàsticament els escrits i la vida de Kafka. La presentació que la Regidora de  Cultura, Sra. Àfrica Martínez  va fer de l’acte i del llibre esdevinguè una defensa del treball que les institucions i els ciutadans de Parets desenvolupen a redós de la cultura i un agraïment als coautors del llibre per ser a la Biblioteca de Can Rajoler i compartir amb els presents la seva proposta artística i literària. Compartiment força exhaustiu amb les explicacions del poeta de Sant Celoni corroborades pels dos artistes. L’acte va concloure amb una invitació a llegir el poemari presentat per d’aquesta manera sentir el cuc d’esdevenir lectors de l’obra de Kafka. Un acte poèticament viscut com s’escau en un poble lector, com és Parets del Vallès.

CAMÍ A L’ALBA - CAMINO AL AMANECER

Títol d’un poemari bilingüe del poeta veí de Mollet del Vallès, Jaume Salmeron i Marro, persona que viu intensament el missatge poètic i sent una necessitat irrenunciable de comunicar-se. Un llibre de poemes és el vehicle transparent i generós per entaular diàleg amb els amics de la poesía, d’aquella poesía que es manifesta a través dels batecs de la vida i penetra les intimitats de l’esperit. Persona que se sent independent, independència que a les seves mans esdevé una técnica per crear relacions de llibertat independentment de l’idioma. Les llengües dels pobles no són enemigues, malgrat hi hagi persones que se n’aprofiten per crear enemistats. Salmeron pensa que la poesía és un  mitjà potent de bona intel·ligència i amb una poesía senzilla i humil que neix del cor del poble allarga la mà a tothom perquè la bona intel·ligència és fonamental per crear convivència. I la poesía, mestre dels sentiments i les emocions, és generadora de diàlegs enriquidors en la cultura humana. La seva poesía és una poesía popular, amb un llenguatge col·loquial, però amb una notable profunditat d’idees i sentiments. Els seus poemes són retalls de vida, vivències, que ha compartir amb la gent i ha endevinat en l’espai i la bellesa de la natura. Com ell diu en la contraportada del llibre, “Camí a l’alba explica situacions  viscudes per l’autor, moments d’amor, de tristor, d’alegria, de reivindicacions, de records per aquells que han marxat, de respecte per la natura i els més débils”. Una poesía que s’ha de llegir amb el cor perquè la seva qualitat es base en l’estimació, com un van comprovar els assistents a la presentació del poemari en l’acte de presentació, celebrat a la Biblioteca Municipal de Lliçà de Vall el dia 2 d’abril de 2014.

Sota les llambordes, un jardí

Carme Barbany i Triadó amb el títol del seu llibre em feia pensar abans de llegir-lo en el sentit metafòric de la història. Primer calia descobrir les llambordes que amagaven el jardí. Mentra avançava en la lectura pensava que les llambordes eren els enemics de Catalunya. Que el jardí el configuraven lluitadors clandestins. Crec que no anava errat. Una altra anàlisi em feia pensar que el jardí podría ser Granollers quan es lliurès dels mals de la guerra i de la dictadura. Dues idees que casen perfectament amb el desenvolupament de l’argument. Un argument relacionat amb la defensa de la llibertat dels pobles i els sacrificis que han de suportar els seus defensors tant en temps de guerra com en temps d’una pau sense guerres però d’una pau figurada. Una novel·la en la que la trama va configurada i transformada per l’amor sexual passional i també per l’amor autèntic. El primer es movia entre llambordes i el segon construia el jardí. El desenvolupament de la narració, no sóc de Granollers, em feia recordar situacions i personatges típics del temps, com un cosidor, un bar de relacions amb nom de flor, botigues especialitzades, carrers i places amb protagonisme, i alguns noms propis i activitats cíviques, culturals i esportives. Granollers, escenari ideal, d’una novel·la d’arrels històriques, però jo diría més aviat de carácter psicológic i de denúncia. Caràcter psicológic dels personatges d’una i altra banda, amb escenes fàcils de recordar per la seva  cruesa. Psicologies autoritàries fruit d’una victória armada i psicologies compromeses fruit d’unes conviccions i d’uns amors personals i patriòtics. Amb un capítol curt, com a introducció, escenificat l’any 1939 ens fa intuir el perquè d’unes relacions rebutjades i l’epíleg ens porta a l’èxit d’una resistència, ajudant a entendre la programació de la novel·la. Ambientada a Granollers esdevé, en certa manera, un cant a la ciutat. Granollers té una ideosincràsia impossible d’esborrar. No és el cant del cigne sinó la resurreció d’Afrofita emergent de l’aigua del mar.

Gimnasia específica para el rejuvenecimiento facial

Llibre escrit per Albert Gutiérrez, Mestre en Cultura Física i Tècnic en nutrició i Assessor Dietètic.

Un llibre que l’he llegit amb molta atenció i m’ha fet gaudir molts relacions de la cultura física sorprenents. La primera sorpresa, la interacció cultura física i bellesa personal. La persona gaudeix de la capacitat física i psíquica de millorar la pròpia imatge emprant intel·ligentment les seves mans. Parlant pictóricament són el pinzell que cromatitza l’obra d’art d’un mateix. La lectura del llibre requereix atenció perquè la seva comprensió necessita reflexió, reflexió que es converteix en plaer quan el missatge s’ha interioritzat i esdevingut en un element més de la pròpia vida. Però aquest llibre té un valor afegit molt interessant: les seves ensenyances poden ser posades en pràctica per les persones de la tercera edat. No hi ha límit en la modelació de la bella imatge personal. L’objectiu primordial és assolir una bona imatge facial, treballant la cara, el cap i el coll. I tot sense pomades, encara que aquestes no es descarten, com a complement i, a vegades, força interessant. El llibre d’Albert Gutièrrez pedagógicament compleix a la perfecció perquè primer exposa, segon explica els beneficis i tercer ensenya la pràctica de l’exercici físic. Un principi molt important: no es poden esperar resultats ràpids i immediats, són més aviat lents i molt positius. Condicions recomenades, la paciència, la constància i el coneixement. No és fàcil resumir en un espai com aquest tot el llibre però hi ha circumstàncies que no es poden oblidar, sobre tot aquella que palesa l’aportació d’aquesta modalitat de la gimnàstica a la millora de la salut personal. La respiració i la irrigació sanguínies en són beneficiàries. I tot gràcies a un objectiu tan sentimental com el desig de donar una bona imatge. El rostre de la persona personalitza el poder captivador més potent i convincent. L’exercici físic no es basa només en perfeccionar la mobilitat, també la imatge i la imatge és sempre global. Albert Gutièrrez, amb el seu llibre, fa una gran aportació cultural, artística i humana demostrant la qualitat vital de la gimnàstica facial. La seva lectura convidarà el lector a la pràctica.

 

Aquell dia era dilluns, de Ramon Font

 L’escriptor granollerí amb aquesta nova novel·la fa un pas molt iteressant en el seu camí de la narració literària. Si amb les seves novel·les castellanes Vivir sin ti i La metàstasi s’havia presentat com un notable creador de personatges i observador de situacions definint emocions i sentiments, amb La memòria del silenci, autotraducció de Vivir sin ti, assoleix noves fites, ara en la literartura catalana. amb la que comento avui Ramon Font palesa una clara qualitat en el món de la creació. El títol, Aquell dia era dilluns, ens marca un camí prou determinant a l’hora de definir històries i motius.El dilluns és un dia de començaments, començar una nova setmana o començar una nova vida quan l’anterior necessitava una orientació diferent. La història que presenta no és cap descobriment però el tractament de la mateixa indica com un mateix tema pot proporcionar situacions tan variades que li donen l’aspecte d’un nou descobriment. L’etern tema de les relacions humanes, en aquest cas de les relacions de parella, és mou en un ambient que alló que és antic apareix com una novetat. Però alló que esdevé important rau en el fet de les consequències que se’n deriven. En el fons del fons “Aquell dia era dilluns” és un cant o un poema a la vida i una mena de despertar a l’excel·lència de l’amor, malgrat els problemes, obstacles, entrebancs, que en la seva trajectòria s’hi interfereixen. De la seva lectura dedueixo una lliçó, que crec, central, la transcendència de trobar-se a un mateix en el transcurs de les relacions satisfactòries o desgradables, troballa que és imprescindible si es vol assolir una millor convivència. L’autor de la novel·la confessa que bàsicament es tracta d’un divertimento. És veritat però també ho és que un divertimento pot esdevenir el clown o el pallasso que fa obrir els ulls i que passant-ho bé ajuda a trobar el veritable camí de la pròpia vida. El dilluns és el dia de la setmana que resulta metafòric. Tornar a començar, encara que aquest fet deixa darrera de cada persona moments que no li han agradat viure.

 

Cargol, i qué faràs dins un iglú?

La imaginació, impregnada de la millor essència poètica de la pedagogia, és, en la ploma d’Eulàlia Canal, una professora excel·lent per fer de la lectura una eina cultural molt important en l’evolució dels pobles. No és el primer llibre de l’escriptora granollerina amb el cargol com a protagonista que sap lluitar contra les dificultats i trobar soluciones per a conviure.

Les il·lustracions de Carole Edet van més enllà del dibuix per esdevenir coautora perquè els seus cromatismes fan que les idees i les emocions entrin subtilment pels ulls i facin treballar més fructíferament la imaginació de petits i grans. Les fulles vegetals, en el paper de cartes, demanen la col·laboració del vent, com a carter, amb la finalitat de relacionar desitjos, pensaments i situacions que denuncien un objectiu: agermanar diferències. El cargol, amb la seva estructura i lenta mobilitat, esdevé un personatge molt característic per arribar a la lliçó final: res pot impedir el desenvolupament personal. Només cal aprendre com fer treballar les pròpies capacitats. La cultura és el desllorigador dels problemes. I una bona convivència, consultar i escoltar són elements imprescindibles perquè cada individu es realitzi. Aquesta filosofia l’escriptora i la il·lustradora la fan assequible i comprensible amb la historieta del cargol, acompanyat d’altres animalons de la natura com són la papallona, el mussol, el camaleó, la vaca, l’oca, la cabra, el cranc, l’eriçó i el gripau. Un conte basat en el llenguatge i art de la naturalesa amb dues parts: en la primera el cargol decideix fugir, com el millor remei, a viure en un iglú; en la segona, els seus amics aconsegueixen que s’ho repensi preguntant-se què li agradaria ser.

És un llibre excel·lent per regalar per Sant Jordi. Els néts i nétes ho agrairan als avis i àvies.

 

 

Patinatge artístic       

El patinatge sobre rodes ha estat i és un dels meus esports favorits. En la vida no tot és possible. A Granollers s’ha fet més d’un intent per arrelar l’Hoquei patins. Però cap a fruitat. Personalment ho vaig intentar dues vedages. Però no en vaig saber prou. Però sí, ha arrelat el patinatge artístic. I amb aquestes ratlles celebro i aplaudeixo la celebració del VI Campionat. Felicitats i coratge a les persones que ho han fet realitat perquè no és fàcil fer triomfar un esport, que no entra en el calendari del gran capital.