El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 4 de maig del 2013

Manipulació política i mediática del futbol: Alemany 2 – Espanya 0

Alemany 2 – Espanya 0

L’emininació del Madrid i del Barça en les semifinals de la Xampions no els fa fora de l’èlit del futbol mundial. Alló que sí els fa fora és la manipulació política i mediàtica. Es pot perdre una eliminatória per golejada sense perdre la categoría internacional. Es pot perdre l’eliminatória i, a la vegada, perdre la dignitat de l’excel·lència esportiva. I en aquest aspecte hi juguen molt la política i els medis de comunicació. Madrid i Barcelona jugaven al mateix nivell una semifinal. Políticament com equips d’un mateix estat presentaven els mateixos mèrits esportius per rebre els mateixos honors  polítics. En la semifinal del Madrid hi és present el Cap d’Estat i en el del Barça, no. Per què? Sincerament un suspens pel seu representant. Al nivell que li escau, Catalunya té un motiu més per ser independent perquè l’esport català és tan o més digne que qualsevol altre de la pell de brau. Tenir la seu a Madrid no ha de donar privilegis. Els dos han estat eliminats, un amb golejada i l’altre a un gol de superar. Però la golejada amb dignitat és honrosa, perdre per un gol antideportivament i sense acceptar la derrota amb elegància i humilitat és una indignitat i un desprestigi. Una diferència molt expressiva i significativa a l’hora d’analitzar els fets. Amb alló que no combrego és amb les alegries i suspicàcies tant d’alguna premsa de Madrid com de Barcelona. Ni les eufòries fora de sentit, ni l’estripar-se les vestidures exageradamentg tornen la dignitat i  no li fan cap bé al futbol. Estic convençut que ni els jugadors del Madrid,  ni els del Barça han d’arrepentir-se de res. Els responsables són altres els que han provocat no poder acceptar un del dos clubs anar amb el cap ben alt. Imposar antideportivitat en el joc és inadmissible. Els dos equips eliminats han practicat filosofies esportives molt diferents per part dels jugadors, tan a dintre del camp com a fora. La categoría és un valor que també es defensa perdent. I el Barça ho ha fet. Estar en l’èlit no necessàriament exigeix ser campió. Sí, actuar com actúen els campions fins en els moments més difícils.

CORRE PER LA INDEPENDÈNCIA

Els camins de la història sempre van plens. Peró no sempre la seva plenitud respon a l’esperit dels pobles. La independència de Catalunya ensopega cada dia amb obstacles massa forts que volen fer dessistir als corredors de la independència fent-els-hi creure que no hi ha meta d’arribada. Veritablement els obstacles són insuperables? La postura dels corredors és molt clara, continuaran corrent. I aquesta predisposició és un signe prou clar que s’arribarà a la meta. Molta gent a Catalunya té les idees prou clares. L’exemple, les curses per a la indepenència. La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes i l’Associació Nacional Catalana han programat un Circuit Corre per la independència que té el tret de sortida a Cardedeu en el marc de la Fira de Sant Isidre el diumenge dia 5 de maig. Aquest circuit palesa amb prou força i claretat que  la cursa cap a la independència no té aturador. Aquesta voluntat van poder comprobar-la tots els assistents barcelonins i no barcelonins presents a la Plaça de Catalunya on en les oficines de la Fundació Catalunya Estat hi penjava una pancarta de 150 m2 proclamanant Catalunya nou estat europeu. Molt fotografiada pels estrangers i amb una gran difusió en les xarxes nacionals i internacionals. El circuit CORRE PER LA INDEPENDÈNCIA consta de les cinc curses següents XIX Cursa Fira de Sant Isidre, Cardedeu (5-5.13).XXIII Cursa Vila Olímpica. Barcelona (30-6-13). 36ena Cursa d’Espluga de Francolí (27-7-13). XIV Cursa Ronda 43. Mataró (11-9-1 3) i 24ena Cursa del Torró.
 
Surt de Concavell i arriba a Agramunt (12-10-13). Les categories per sexe són: Seniors, nascuts el 1977 i posteriors.- Veterans A: nascuts entre 1978-1969 i Veterns B nascuts entre 1968 i anteriors. Paral·leles a les del circuit n’hi ha altres d’aherides que són: Cros de Sant Jordi, Navàs (20-4-13). Cursa el Vent. Els Raguers (5-5-13). Mitja Tossa de Mar (12-5-13). Caminem cap a la independència Barcelona (Sants) ((26-5-13) VIIena Cursa de la Guineu. Vilanova de Bellpuig (2-6-13). IX Cursa de Cantonigros (9-6-13). Cronomola. La Torre de Fontanella (23-6-13) i Olla de Núria. Queralbs (21-7.13). Darrera d’aquesta activitat esportiva i d’altres sota l’aixepluc de l’UFEC hi vull la idea de que un Estat Català propi benefia l’esport. La qualitat de l’esport català és una garantía fefaent de la necessitat d’una Catalunya Independent. La llavor hi és i de conreadors n’hi ha, només cal que la gran majoria de la terra catalana sigui del tot saonada.

Per més informació podeu entrar a la web  http://www.correperlaindependencia.cat/

dimarts, 30 d’abril del 2013

Autors locals i comarcals a la Porxada de Granollers el dia de Sant Jordi, abril de 2013



Vigília de Sant Jordi: Trobada d’autors locals i pregó de Núria Albó

Imatges de la vigília de Sant Jordi a la Porxada de Granollers, enregistrades el 22 d’abril. El vídeo, cliqueu la foto per veure’l, inclou imatges de la Trobada d’autors locals i comarcals, una quarentena, bona part dels quals es van trobar per fer-se la fotografia que acompanya aquestes línies. El vídeo acaba amb el tall final del pregó de Sant Jordi 2013 de l’escriptora Núria Albó dedicat al plaer de llegir.