El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 3 de maig del 2014

FRUITS I LLAVORS DE L’ESPORT

El BM Granollers és i ha estat un model en el conreu de l’esportivitat que ha fet i fa lluir l’handbol guanyant i perdent. Les victòries, els títols són signes externs, que cal saber llegir però que a l’hora de definir la qualitat esportiva d’una entitat no són suficients. Un club pot presentar una trajectòria sense títols, sense victòries és difícil, però ser un model esportiu. I són un model perquè, sovint, són ells els creadors de les grans figures que triomfen en els grans equips. El BM Granollers és un model des de la humilitat fins a la grandesa de l’èxit. La seva trajectòria és prou significativa i expressiva. Un club que és gran, guanyant i perdent. Fa anys que no guanya una lliga, però ha estat un senyor guanyant-ne, i alló que és  meritori i el seu gran trofeu rau en el fet que el BM Granollers no ha perdut mai la categoría en la pista i sempre, des dels seus inicis, ha estat en l’elit de l’handbol. Enguany, la seva trajectòria en la lliga és extraordinària, assoleixi el segon o el tercer lloc en la taula classificatòria. També ha tornat a ser present en la Copa del Rei amb possibilitats. Però en l’actual competició de copa s’hi produeix un fet molt significatiu. A Pamaplona, el BM Granollers hi juga amb el primer equip, el fruit de l’arbre històric, i l’equip cadet, la llavor que conrea per continuar sent un fruit important en el món de l’handbol. Independentment de guanyar la Copa, alló que és verdarerament transcendent és que hi són. És l’exercici de la filosofía deportiva del BM Granollers.

dilluns, 28 d’abril del 2014

ARTEMISIA (art i tendències)

Taula rodona: “art contemporani: pistes per interpretar-lo”, amb Pilar Perdices i Joan Escudè.
Artemisia és, tal vegada, la única galería d’art del Vallès Oriental, en la actualitat, independentment de les sales d’expossicions. Dirigida per  Cristina Requena la seva activitat va més enllà de presentar exposicions amb la finalitat d’endinsar-se més en el món de l’art i el que significa i suposa envers el nivell cultural de les persones.
El dia 26 d’abril d’enguany, a les 11’30h. del matí un grup, que es desitjava més nombrós, bàsicament format per artistes plàstiques femenines, un escriptor i una persona aficionada a la música clàssica, es va gaudir del saber fer i explicar de dos artistes, la pintora Pilar Perdices i l’escultor Joan Escudè. Óbviament que el diàleg s’orientà bàsicament cap a l’art actual, distingint-ne tres apartats: 1.- l’artista, 2.- el procès i 3.- l’obra acabada. La major part del diàleg versà sobre el procès i com aquest en l’art dels nostres dies vol acaparar la qualitat d’obra d’art. I el to de la trovada s’anava fent interessant fins el punt que diverses opinions trovaren en ARCO la resposta d’un art que en certa manera s’aparta de la gent buscant l’elitisme, fonamentalment económic, oblidant el valor de molts artistes. Una de les contrarietats manifestes fou la massa defensada intel·lectualització de l’art, quan aquest és bàssicament passió. Pilar Perdices i Joan Escudè van reconèixer i defensar els valors existents de l’art dels nostres dies, però d’acord amb els assistents van denunciar postures que pretenen massa cridar l’atenció. Les gairebé dues hores de durada del col·loqui foren intenses, instructives i clarificadores sobre tot per part de les dues persones que portaven el pes del debat. Les artistes plàstiques presents i participatives foren, Àngels Icart, Adelaida Murillo i Rosa Permanyer.