En una de les darreres etapes de la teva cursa et vaig
conèixer. Et vaig comprar el teu llibre “PILOTO DE UN CÀNCER” i el teu somriure
em va il·luminà la mirada. Me’l vas dedicar a mi i a la meva companya amb
aquestes paraules “Carme i Joan! Seguir donant guerra! Sou genials! Una forta
abraçada!”. Amb el teu exemple i el teu llibre seguiràs donant guerra. La
guerra que ensenya a pilotar exemplarment la vida. En el capítol titolat “EL
EJÉRCITO” hi vas escriure aquestes paraules: “Tengo a toda una tropa caminando
conmigo siempre y la palabra que mejor les define es la AMISTAD”. Ara tu capitaneges des de la benaurança absoluta la
tropa. Li has deixat una filosofia de pilotatge en el teu llibre. La malaltia
no és altra circumstància que un entrebanc que en la nostra cursa no ha de
servir per perdre sinó per guanyar i ara tu ets el pilot guanyador que dóna la
volta d’honor embolcallat amb la bandera de la victòria, aquella bandera que
sense paraules parla constantment de felicitat eterna. Ara no ets pilot, els
pilots són efímers, ara ets triomf. Quan vaig acabar la lectura del teu llibre
em va dominar un desig intens de tonar-te a saludar per parlar i aprendre a
pilotar. No ha estat possible, però la lliçó me l’has donada i espero posar-la
en pràctica. “Vivir contracorriente” és una llum resplendent per què les aigües
del riu et porten a la font que reparteix vida i aquesta font ara ets tu. Tu
ets vida. Aquella del Jo etern. L’amor, que es practica estimant els altres.
