El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 6 de febrer de 2015

RECITAL J.V.FOIX A CARDEDEU

Al mateix temps és pot gaudir de l'exposició "J.V.Foix, amic de les arts". La cultura creadora d'un país lliure. Jordi Aliguè i al seva esposa, capdavanters de l'arts i les literatura en un Espai que respira l'alè poètic de J.V.Foixs.

dijous, 5 de febrer de 2015

TERTÚLIA FEBRER NIU D'ART POÈTIC PARETS DEL VALLES































Els assistents a la tertúlia podran assaborir xocolata amb melindros, una atenció del Niu d'Art.

diumenge, 1 de febrer de 2015

PERDRE NO SIGNIFICA NO VALER

No hi ha cap valor a la vida que no hagi estat treballat amb llàgrimes i somriures. És l’explicació natural que ens dóna la naturalesa humana. Només l’equilibri racional amb la càrrega d’emotivitat com a companya, fabrica èxits. Vaig visionar per televisió el partit de lliga de l’equip femení de l’hanbol Granollers, un partit en el que l’experiència hi jugava fort i la veterania en la categoria també. Com és lógic el meu cor anava amb les granollerines que van demostrar possibilitats de futur i també en certa manera de present perquè no perdran la categoria. El partit va estar una mica força controlat per les sancions d’inferioritats, que van propiciar un cert avantatge a l’equip vallesà però una altra inferioritat va facilitar tornar a controlar el partit per part de les visitants. Amb tota la sinceritat del món, les noies de Baracaldo tècnicament eren superiors i ho van demostrar especialment en defensa cobrint millor els espais i en atac provocant entrades amb certa facilitat i tirs a porta especialment des d’els extrems. Les de casa tenen un bon control de la pilota, una  bona tècnica però la tàctica fluixeja tant en defensa com en atac. Per altra banda el control psicològic del moment també era més efectiu per part de les visitants, patint les vallesanes la necessitat del gol fallat més psíquicament que tècnica. Malgrat els defectes, el futur de l’handbol femení granollerí és molt esperançador, tot i les derrotes, perquè derrotes com la que comento, pedagògicament i psicològica enforteixen el caràcter esportiu i són instruments de futur i molt més si la qualitat esportiva de les jugadores progressa en cada partit. Pel que he llegit a la premsa el proper dimars reben la visita d’un altra equip capdavanter. Ocasió extra per demostrar que el errors donen caràcter de guanyadores. De totes maneres amb errors i encerts, l’equip femení de l’handbol Granollers va demostrar davant el Zuazu ser un gran equip de futur força immediat. Perdre un partit ha de ser un empenta per guanyar el pròxim. Sense defallir a defensar la filosofía del BM Granollers. Endavant.