El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 29 de maig del 2012

Rostres, Joan Teixidó i Jordi Vacca

La imatge sempre comunica i convida a reflexionar. Però una mateixa imatge pot presentar formes diferents, generadores de reflexions també diferents. Joan Teixió i Jordi Vacca, dos artistes, que amb el rostre com a tema li demanen al dibuix i al cromatsme creativitat per intuir la bellesa des de dues mirades, entre el somriure de la lírica i la reflexió de la tecnología. Ésla mostra que presenten a la Sala Carles Sindreu de l’Ametlla del Vallès promoguda per Joaquim Raga, gran aficionat a l’art. Joan Teixidó, amb un bon domini del dibuix i una remarcable técnica cromàtica troba la força de la vida reflectida en un somriure, en una peocupació, en un somni, en l’atracció física i psíquica d’un rostre, curull de suavitats, malgrat que algunes deformacions intentin peró no ho aconsegueixin trencar el ritme. Jordi Vacca contempla el rostre humà talment com una creació tecnológica, capaç mitjançant la mirada amb la col·laboració d’un dibuix geomètricament desigual i un cromatisme provocador, de descobrir la bellesa que s’amaga darrera de la ciència i de la tècnica. Una exposició de dues formes de mirar força diferents però convergents en la interpretació de la persona amb la fusió de l’art i la ciencia. Ens trobem davant dues reflexions artístiques que aprofundeixen en el coneixement del ser humà a partir d’una figura realista, Jordi Teixidó, o molt sofisticada i surrealista, Jordi Vacca, però en el fons arriben a una mateixa definició de la naturalesa humana, fent ressaltar la capacitat intel·lectual i artística. Sense pretensions un homenatge a la persona humana. No considero més important si els retrats de Joan Teixidó són més reals i concrets i els de Jordi Vacca volen recordar científics o investigadors determinats, alló que veritablement ho és d’important rau en la intencionalitat de descobrir les vessants de la bellesa física i psíquica, artística o científica, però en el fons del fons, bellesa.

JOAN SALA VILA