Tito, has guanyat el partit de la teva vida

L’Esportiu et presenta, a la seva portada, amb una paraula definitiva, etern. I la porta de l’eternitat l’obra la mort. Físicament, dolorosa, psíquicament, un mar de llàgrimes, i humanament, la victòria, símbol del gol més extraordinari. Un amic i excel·lent artista de Dau al set,Joan Ponç, en una entrevista em va dir: “només la mort ens farà eterns”. Tu, Tito, no et coneixia personalment, has assolit l’eternitat. I l’has assolida amb un joc, el futbol, la vida és un joc, que t’ha coronat amb el llorer dels campions en els Jocs Olímpics de la Història. Tu vas triomfar dirigint, entrenant, més que no pas jugant. La natura et va predestinar i tu vas saber llegir el programa que et posà davant dels ulls. D’una activitat lúdica en vas saber llegir el missatge de vida. El futbol va ser la teva vida, una vida que s’inspirava en la música també, perquè l’art té moltes modalitats impartint lliçons en tots els camins. Tito, vas entendre que mitjançant l’esport, l’esport del futbol, la teva vida modelaria l’obra d’art que havia de fer-te etern. Ara ets etern, però alló important que ens has llegat és la manera d’esdevenir-ne. No és altra que el fer realitat la própia existència. Amb una activitat, que bàsicament és juga amb els peus, vas viure i treballar el teu destí. L’instrument eren els peus i les mans, però alló que feia noble aquest treball era la intel·ligència i la passió, en una paraula, la persona. La teva gran lliçó rau en el fet d’haver ensenyat al món, que un instrument com una pilota, pot convertir-te en persona i encara més, en persona important per a la història. Un futbolista esdevingut model de convivència humana. Simbólicament la pilota és esférica com la bola del món. La vida és un continu giravoltar. Cal saber-ne. I tu, Tito, ens n’has ensenyat. Un autèntic deportista model humà. Amb la mà no ens dius adèu, ans el contrari, ens dius us hi espero a l’eternitat.

 

Per Sant Jordi, llibres i roses

 Per a les persones que estimem Catalunya i volem sia un nou Estat Europeu, la festa del llibre i la rosa, la diada de Sant Jordi d’enguany, té un significat molt profund de reafirmació nacional i lliure. La rosa, en especial la vermella, pel seu color signe de treball, esforç i sacrifici, ens ofereix el perfum i la bellesa del ser, i el llibre, vehicle d’idees, emocions i descobriments ens alliçona sobre la veritat. És un dia per refermar les conviccions i gaudir de les fragàncies de la llibertat. La lectura de dos llibres m’ha frapat profundament, enriquit la conscienciació sobre la independència i enfortit el meu convenciment que el futur indispensable i necessari del nostre poble és la llibertat. Aquelles persones que n’estem convençudes, la seva lectura ens farà encara més fermes i més fortes; aquelles persones que no ho tenen prou clar, amb una lectura pausada, atenta i sense perjudicis, hi trobaran arguments prou convincents per voler la llibertat; aquelles persones que no n’estan gens de convençudes i són demócrates de veritat, n’estic convençut que al menys hi descobrirant racionalitat. Aquestes tres postures o circumstàncies tenen una gran capacitat definidora perquè esdevenen porta de diàleg veritable. Jaume Barberà, el del programa Singulars, amb el seu llibre “S’ha acabat el bróquil” va obrir un camí directe, però amb el llibre publicat enguany, “9N 2014” posa a la consideració del lector arguments polítics,econòmics, culturals i socials prou convincents per tenir molt clar que el futur de Catalunya no pot ser altre que el de la indpendència. La seva lectura no defrauda, anima, empeny i enforteix. Un altre llibre, “Xirinacs i l’estafa de la transició” de Xavier Busquets i Grabulosa ens posa davant l’evidència de la claretat d’idees de Lluis Mª Xirinacs de quin seria el futur de Catalunya amb l’aprobació de la Constitució Espanyola. Llegint les esmenes de Xirinacs, llegireu la situació política de Catalunya actual. La perspectiva política és una qualitat que no és a l’abast de tothom però sovint aquesta perspectiva es nega per objectius egoïstes i partidistes. Els dos llibres ens alliçonen. Esperem que els polítics catalans actuals llegeixin la perspectiva que la societat els hi ha posat davant els ulls. Artur Mas, fa anys, contestant un correu meu que posava en dubte la seva política em va contestar “no us fallarè”. Donem-li tot el nostre suport.

 

Infantil BM Granollers, sotscampió a Pamplona

M’ha sorprès el resultat, perquè conec molt bé l’equip, i la sorpresa tant pot ser per haver perdut la final com per la possibiltat de guanyar-la. Estic segur, que vista la trajectòria del torneig, el favorit era el BM Granollers Infantil. Però el fet d’haver derrotat al mateix equip en les semifinals, s’els hi convertía en el pitjor adversari. I així ha estat. I penso que la victòria dels navarresos ha estat justa. Els quatre partits guanyats que els han portat a la final són una demostració de la qualitat dels granollerins. I aleshores, què ha fallat? No he vist el partit, però m’ho imagino. Ha faltat coordinació entre els jugadors força i els jugadors cervell. Aixó no vol dir que hi hagi mancat voluntat. Potser n’hi ha sobrat. Imagino que els de Granollers, en aquesta final, no han jugat com un conjunt. Però, és bo aquest resultat? De cara a un futur és boníssim. Els hi cal aprendre molt encara si volen ser els futurs jugadors del BM Granollers. Hi ha fusta. Però alló que falta, potser, és la intel·ligència per entendre alló que és un equip conjuntat. És veritat que están en el camí. És veritat que si assimilen la lliçó esdevindran un equip de futur, com el dels grans moments del BM Granollers. Corregir, no vol dir renyar, sinò millorar. La humilitat i la senzillesa no són enemigues de la voluntarietat de victòria. Jo tinc fe en tots els jugadors de l’Infantil A. del BM.Granollers i estic convençut que el Torneig de Pamplona ha estat una molt bona lliçó per encarar la fase sector del Campionat d’Espanya i que hi poden donar la sorpresa. Endavant, campions, amb derrotes es fan els grans equips.