El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 19 d’agost del 2015

Una pintura rural de Jaume Rodés



Sant Antoni de Vilamajor celebra amb motiu de la Festa Major un nou concurs de pintura ràpida. Jaume era un dels seus màxims promotors. Enamorat de la naturalesa trobava en els racons més inversemblants motius inspiradors de les seves pintures. Totes palesen un cromatisme que comença insinuant i acaba l’obra poetitzant. Jaume Rodés descobria ens els paisatges rurals i urbans una poètica narrativa, que  normalment passa desapercebuda per a molta gent, però que ell hi endevinava un llenguatge d’intimitats entre l’habitatge exterior i l’interior corresponent. Jaume Rodés gaudia contemplant les formes externes i els seus colors i fruit de la seva contemplació era una creació d’imatges realistes amb profundes vibracions d’una realitat que només endevinava l’esperit. Una conjugació idea passió, emanació de la matèria que li dóna a les obres de l’artista de Sant Antoni de Vilamajor, que no està amb nosaltres però sí entre nosaltres, una vida plena. L’obra que reprodueixo i intento interpretar és el portal d’una casa d’un poble rural amb tota la llum de la senzillesa i l’explosió floral de la primavera. La vella porta d’entrada coordina l’alegria floral que l’acompanya i li dóna a l’habitatge aquell aroma rural, germà de la solidaritat dels pobles senzills. El seu dibuix i el seu cromatisme no són impactants instantanis però són invitacions a conviure el plaer d’una vida senzilla que té en l’habitatge antic i l’elegància de les flors aquell benestar que és complert quan es viu en pau amb un mateix i amb els altres. L’espai d’aquesta pintura hi convida.