El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 24 de juny del 2012

L’esperit de les formes, Joan Batlles i Pi

Una exposició de pintures de Joan Batlle sempre comporta una important reflexió sobre la incidència del’art en les relacions humanes, especialment en aquelles relacions amb l’espai i l’entorn que emmarquen la convivència. Les obres que presenta a la Sala Carles Sindreu de l’Ametlla del Vallès són una nova demostració d’aquesta observació. Els colors en els quadres de Joan Batlles no omplen espais per simple plaer, perquè esdevenen els pulmons que respiren l’aire net del missatge. Els colors li donen a la composició aquella vida natural que fa agradable l’estança. Un color en els quadres de l’artista vallesà és sempre una palpitació vital que sublima l’espai i li aporta una psicología poètica que irradia complaença i benestar.A vegades sembla que les ratlles s’emporten el protagonisme, però alló que fan és emmarcar les aigües del riu en una llera plena de vitalitat, però especialment d’una vitalitat que suspira per la transcendència. La ratlle, el traç, la composició, el color són generadors de complicitats que tenen la vida per objectiu.Per aquest motiu cadascuna de les obres esdevé una meditació d’intimitats que busquen la germanor amb l’esperit de tot l’univers a partir de la unicitat. Un punt a tenir en compte: totes les pintures tenen una resposta. És la complicitat de l’artista amb la filosofía de la vida.

JOAN SALA VILA



Voces

El grup comarcal Cia. En escena amb el seu espectacle VOCES, presentat al teatre Ponent, creà una simbiosi força especial entre unes veus exteriors i els personatges. La veu pretenia ser una mena d’apuntador amb l’objectiu de donar més visibilitat i viabilitat als objectius d’una dramatúrgia pensada bàsicament des de la màgia. Cal reconèixer el gran treball dut a terme pels actors i l’actriu quan a l’hora de la veritat distingir entre un assaig i una posada en escena demanava un judici de credibilitat. Certament la màgia li guanyà la partida a la dramatúrgia però el seu agermanament evidencià una aposta de futur no pas massa llunyà. Les errades corregides són pasos endavant. La posada en escena demanava superar una sèrie de dificultats que,sovint, topen amb la improvisació i aporten maldecaps.Però alló veritablement important és l’objectiu i l’objectiu és de futur. I la base rau en la joventut dels actors, actrius i creadors que demostraren afició, intenció i sobre tot treball. Els grans èxits arribaran. Un pas més endavant en la promoció del Teatre Jove que fa El Teatre Ponent. Un bon encert.

JOAN SALA VILA