El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 28 de gener de 2019

L’ESPERIT DE L’ESPORT CREADOR DE LLIBERTAT


Aquest títol per a alguns lectors pot suposar una utopia. I francament aquesta opinió pot ser compartida si no es tè present que l’esport ha esdevingut una activitat humana poderosa i coherentment a l’albur de la llibertat. La imatge mundial que avui projecta l’esport està configurada pel domini del diner i de la política i ha perdut aquell humanisme que es vivia força anys enrere. En el món de l’esport no totes les modalitats pateixen la manipulació econòmica en el seu suport, de la mateixa manera. La majoria de modalitats esportives superen la manca de recursos amb el seu treball, la seva voluntat, amb la il·lusió de ser esportista. Viure esportivament. La idea que tenen de l’esport és d’un servei a la convivència i sortosament els fruits humans que en recullen evidencien la qualitat humana dels seus directius, practicants i aficcionats. He viscut molt d’aprop l’esport i, en la meva vida, esportistes de vàlua internacional han estat companys de viatge. L’esport m’ha donat, i encara em dóna, alegries i penes, que reforcen el meu esperit col·laborador psíquic en consonància amb la meva l’edat. He viscut la llibertat creativa de l’esport en pistes d’esquí, en pistes de gel, en camps de futbol, en pistes de bàsquet, handbol, voleibol, atletisme, gimnàstica, hoquei patins i gel i també ciclisme urbà i de carretera. No les he practicades totes, algunes  sí, però sempre com gaudi personal que em feia entendre l’entusiasme dels esportistes de competició. Però en aquest món de l’esport, els hi dec la meva formació esportiva als esportistes en edat escolar. Ells han fet més ferma la meva idea de la llibertat. I quan d’acord amb la meva afició esportiva contemplo la manipulació que de l’esport en fa el diner, m’entristeix, perquè acondueix pel camí de la pèrdua dels sentiments humans i la pèrdua d’humanisme porta al desordre social de convivència i com a consequència al risc de mort de l’humanisme. El domini de la convivència humana que està cada dia més regulat per l’economia converteix els èssers en mercaderia i l’esport, d’una manera escandalosa el futbol, n’és l’exemple més evident. I el futbol en ell mateix hi viu la contradicció. L’esport professional dominat i controlat pel diner degenera els valors humans perquè el màxim i  més important és el valor econòmic. I la penitència d’aquesta filosofia converteix l’esport en un configurador de la convivència en la que per ser ric tot si val i, per exemple en el futbol s’hi fa palès el fet diferenciador del diner, futbolistes amb grans fortunes i futbolistes amb dificultats per viure dignament i massa d’ells abocats a la pobresa. Per què una de les normes del futbol professional és aquella dita castellana “vaya yo caliente y ríase la gente”. I malgrat tot, el verdader esperit esportiu es manifesta amb força, per què l’esport és la seva vida, en moltes modalitats que dissortadament la premsa les oblida malgrat els seus èxits internacionals. La UFEC, unió de federacions esportives catalanes, i la Plataforma de Seleccions Esportives Catalanes ens poden explicar àmpliament d’aquesta lluita de l’esport formador de la llibertat, a nivel català, español i internacional. Són molts els esportistes practicants de l’esport per l’esport l’exemple de que un esport per a la gent és posible i com aquest esport dignificar l’esport profesional com una activuitat humana, no només com un espeectacle del gran capital dominat pels diners.