El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 27 d’abril del 2016

ULLS DEL TEMPS PLOREN A LA TECLA SALA D’HOSPITALET



Un grup d’amics  i enamorats de la poesia i de les belles arts feren costat als autors del llibre, un diàleg art-literatura, en la presentació a la Sala D’actes de la Biblioteca TECLA SALA. El crític d’art Josep Maria Cadena amb la seva paraula entenedora i, a la vegada, pedagògica i crítica comentà l’estructura del llibre des del concepte d’un diàleg entre dos amics que amb llenguatges diferents analitzen i comenten variades situacions de la convivència humana. Recalcà que el llibre que es presentava el diàleg l’havia ofert la pintura i la paraula s’havia afegit al missatge cromàtic. Dissertà llargament sobre aquesta circumstància donant-li el valor que s’hi afegeix a la vida quan dues persones aporten, cadascú amb el seu estil personal, una crítica serena i pensada a la convivència. El presentador passà la paraula al poeta i aquest en un parlament emocionat manifestà que l’objectiu principal del llibre raïa en el fet que cada persona fos conscient de la seva realitat poètica perquè la història s’escriu amb aportacions de la gent. L’artista pintor, des de la vessant creativa de la imatge convidà a fer una lectura del llibre tenint en compte el missatge de la pintura perquè en  cadascuna un ull, amb la seva mirada, parla d’algun aspecte concret de l’existència i desvetlla emocions, positives i negatives, que fan de l’art i la poesia dues veus crítiques i definidores de la realitat del ser humà. Els parlaments van donar pas a un diàleg amb el públic que va tenir la seva centralitat en una frase amb la que el poeta havia afirmat que fent una truita també és podia fer poesia. La persona dialogant reclamà que no s’havia fet menció que a la cuina hi treballen les dones. I aquesta intervenció conduí a parlar una estona de la importància de la dóna en el món. L’acte va tenir el valor afegit del món de l’art amb la presència, primer, de Josep M.Cadena, crític d’art i d’artistes com Concha Ibàñez, Andreu Fresquet i Ferran Soriano, artistes amb un historial reconegut en el món de l’art, no només a Catalunya sinó més enllà de les fronteres catalanes i bons amics i amiga dels autors del llibre Jesús Costa, pintor i Joan Sala Vila, escriptor.