El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 12 de juliol del 2023

 


 

             RELACIÓ DELS MEUS LLIBRES

 

1.      QUATRE DAUS DE LA VIDA

2.      BM GRANOLLERS, CAMÍ D’UNA FILOSOFIA

3.      BM GRANOLLERS, ESPORT I CIVISME

4.      L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA

5.      ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL

6.      EL MÓN NECESSITA UNA POLÍTICA HUMANA

7.      DEMOCRÀCIA, UN PROCÈS DE LLIBERTAT

8.      CÓCTEL DE L’AVI

9.      BUFA EL VENT

10.  ESTONES AMB EL MEU SILENCI

11.  EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA

12.  CATALUNYA, MARE T’ESTIMO

13.  SÓN ELLES

14.  GLOBS ERÓTICS DE SOSPIRS BÍBLICS

15.  CAMINS D’INFANTESA D’UN NEN DE PAGÈS

16.  LA GRAN CORAL DE L’AIGUA

17.  UN JOC DE VIDA

18.  LLUM ÀRBITRE D’UN JOC DE VIDA.

dimarts, 11 de juliol del 2023

LA SÍNDROME DE LA SET

Molts pobles tenen en la seva història que expliquen el perquè del seu nom. Lliçà n’és un  exemple. La novel·la de Maite Mompart / Roser Pi  gira a l’entorn de la llegenda de les llises. La Berta i el Roc, protagonistes de la llegenda, treballen una narració que si la comences a llegir et veus obligat a arribar al final. La història dels pobles sempre està dotada de raons que porten els seus habitants a defensar-la. LA SÍNDROME DE LA SET i les obres de millora de la població expliquen com els pobles milloren. La relació natura i humanitat tenen una relació fraternal tan forta que expliquen el progrés. Salvar la base de la formació de convivències populars és tan important que seria impossible entendre el procés històric de la humanitat. L’entesa entre natura i ésser humà és la base necessària per no errar la fraternitat. Lliçà d’Avall i Lliçà d’Amunt són un argument amb el seu nom de respecte amb la natura i de com els humans tenen el deure de viure. Conèixer la història és molt alliçonador però si a la història hi afegim la llegenda descobrim la capacitat creativa que ens fa viure la corresponent poesia. L’aigua, la fauna i la flora demanen l’amistat dels humans per respectar el seu medi i cas de no fer-ho se sentiran defraudats. I solucionar aquest sentiment les lises de la síndrome de la set ens demostren com actua la naturalesa.