LA SÍNDROME DE LA SET

Molts pobles tenen en la seva història que expliquen el perquè del seu nom. Lliçà n’és un  exemple. La novel·la de Maite Mompart / Roser Pi  gira a l’entorn de la llegenda de les llises. La Berta i el Roc, protagonistes de la llegenda, treballen una narració que si la comences a llegir et veus obligat a arribar al final. La història dels pobles sempre està dotada de raons que porten els seus habitants a defensar-la. LA SÍNDROME DE LA SET i les obres de millora de la població expliquen com els pobles milloren. La relació natura i humanitat tenen una relació fraternal tan forta que expliquen el progrés. Salvar la base de la formació de convivències populars és tan important que seria impossible entendre el procés històric de la humanitat. L’entesa entre natura i ésser humà és la base necessària per no errar la fraternitat. Lliçà d’Avall i Lliçà d’Amunt són un argument amb el seu nom de respecte amb la natura i de com els humans tenen el deure de viure. Conèixer la història és molt alliçonador però si a la història hi afegim la llegenda descobrim la capacitat creativa que ens fa viure la corresponent poesia. L’aigua, la fauna i la flora demanen l’amistat dels humans per respectar el seu medi i cas de no fer-ho se sentiran defraudats. I solucionar aquest sentiment les lises de la síndrome de la set ens demostren com actua la naturalesa.