El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 21 de febrer del 2014

L’ESTACIÓ ÉS ALLÀ… espai d’art i cultura

Jordi Aligué i Anna Bellvehí porten l’art i la cultura en la seva sang. La seva identitat és cultura amb la més ampla i extensa expressió de la paraula. Artistes integrals visqueren davant de nombrosos amics la realitat d’un somni. Un somni de magnitud mundial i universal. La inauguració d’un espai amb aspiracions de globalitat perquè la cultura és global o no és. Les paraules del Jordi i de l’Anna, més enllà de l’emoció del moment, projectaven una línia a l’horitzó que subratllava un missatge: l’art en totes les seves modalitats crea convivència en pau. Les persones que tinguerem el goig de ser-hi presents a l’acte inaugural vam viure l’emoció de les obres que adornaven les parets, dels llibres de les prestatgeries, del material pedagog i poguerem intuir un futur ple de vida perquè on hi ha art hi ha vida de veritat. Una fita nova del Jordi i de l’Anna que ultra palesar una inmensa gosadia responsable dirigía la mirada a l’infinit confessant que amb les armes de la cultura a la mà les persones esdevindrien elles amb el jo que convidava al veritable joc de la vida. L’art de la vida és la història. A Cardedeu a l’Avinguda Catalunya 8 en Jordi i Anna  amb el títol manllevat a J.V.Foix, l’estació és allà… van reciclar el seu camí amb l’entusiasme com a mitjà, amb el treball com a eina i amb la il·lusió com a futur, el futur de ser més persones amb la filosofía i pedagogía de l’art.

Ramon Ferrandis / El 9 Nou

dimarts, 18 de febrer del 2014

Lluis Estopiñan, cromatisme líric del ser

La Galeria d’Art AB, de Granollers, ha obert les portes al creatiu Lluis Estopián, permetent als amics de l’art gaudir d’una exposició que és una emotiva filosofía dels colors com a vehicles i motors dels sentiments i una poesía del sentiment esdevingut color de la vida. És un plaer poder presentar en aquesta pàgina una petita mostra interactiva. Interactiva perquè la mirada de l’espectador, plena de color, pulsa la tecla de les emocions i amb  recorreguts insinuats, uns, endevinats, altres, però sempre en l’ambient cromàtic, l’esperit humà es transforma en la mística de la naturalesa i movent-se en l’espai sideral dialoga amb els colors  de l’arc de Sant Martí amagats darrere del cel blau. Els efectes d’una contemplació pausada de l’obra de Lluis Estopiñan sòn semblants als d’una fina pluja que regalima galtes avall i causa una sensació de felicitat, aquella felicitat d’un déu-vos-guard de la natura, tramés per les callades paraules d’un núvol. La contemplació d’una exposició de Lluis Estopiñan es transforma en un exercici de modelar artísticament la própia vida.