El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 19 de març del 2019

ESPERANÇA I LLIBERTAT, de Raül Romeva


La primera lectura i reflexió profunda l’ha ocasionada la vinyeta d’un empresonat amb una flor ala mà superant les reixes i les inscripcions CAP ALT , MIRADA LLARGA, VERB SERÈ i MÀ ESTESA. Quatre idees que són l’embolcall de tot el missatge de llibertat que   tramet des de la presó un pres polític apóstol dels valors que defineixen la dignitat d’una persona. El llibre em fa pensar en els herois que de la foscor en fan claror i que en la intimitat del silenci, per a Romeva forçat, però per ell estimat, esdevingui un creador de l’art de la política de la veritat. La seva lectura m’ha il·luminat el camí de la llibertat dels pobles, del nostre poble Catalunya, i recordant els personatges mundials perseguits però, avui herois de la pau, he pensat en el meu interior, Raül Romeva és un altre Xirinacs, Luther King, Gandhi i guardant les distàncies el seu llibre em recorda la gran resposta evangèlica a la pregunta tu ets reis dels jueus, i la resposta fou tu ho has dit i Romeva ha dit i confirmat que Catalunya assolirà la llibertat. Ell i els seus companys i companyes allarguen la llista del verdaders creadors de la verdadera democràcia. És un exemple a imitar, i el seu llibre corrobora, que la  verdadera història només es defensa arriscant i patint-ne les consequències. Però en el llibre, Raül, fa que el lector, independentista o no, reflexioni sobre la veritat de la seva pròpia llibertat i amb quins efectes contribueix positivament a la convivència. Raül Romeva amb el seu llibre palesa un mèrit d’un humanisme integrador, que la persecució injusta que pateix ell i els seus companys, la reverteix en un instrument de pau interior i en un configurador social de dignitat. El sacrifici que pateix és el martell que converteix el ferro ardent en una obra d’art. Dues ratlles d’una de les darreres pàgines són molt significatives valorant l’objectiu que amb el sacrifici s’ha d’assolir:”La vigília del judici que determinarà una part del nostre futur – el polític, potser; el personal, segur – només podem cridar, de tot cor: Visca La República”. Sigui quina sigui la sentència, els catalans demòcrates hem d’esmerçar-hi tota la nostra voluntat per treure’ls de la presò el més aviat millor. La força la tenim i hem d’exercir-la, el Raül ens ensenya com cal fer-ho. La llibertat, el  triomf de l’esperança”. La lectura del llibre ens donarà forces.