Hi ha un llibre que m’agradaria llegir, però no el trobo. No
l’he vist a cap llibreria i penso que tampoc el trobarè en les parades de Sant
Jordi. El problema rau en la circumstància que encara no té títol i
possiblement el seu escriptor el guarda per a ell i no l’ha portat a cap
editorial. Però el meu interior em diu insistent que existeix i l’he de llegir.
Però el problema s’agreuja per què no sé el nom del seu autor ni quina
editorial el publica. I a les vigílies del dia del llibre me’n vaig anar a
dormir força preoccupat. Sortosament hi ha missatges que només els envien els
somnis. Un follet em va portar a passerjar per coves subterrànies i submarines.
Amb el seu somriure il·luminava la foscor i em convidava a llegir frases grafiades
per les parets. No tenia temps de memoritzar-les. El follet em deia que no
podiem perdre temps aprenent-les de memòria. Que el somni d’aquella nit era
molt important i no podiem perdre temps.
Quan li vaig dir que per aquells viaranys no arribariem a les parades de Sant
Jordi el follet va esclatar a riure. T’agraden els llibres? Em pregunta. A la
meva resposta afirmativa li respon il·luminant unes paraules de la paret
blanca: “un esperit escriu la teva vida”. Quin esperit, pregunto. Ja ho veuràs,
és la seva resposta. I la foscor esdevinguè una altra vegada el boscatge de la
passejada. Se’m feia llarga aquella nit i el somni feia més profunda la meva
son. En un moment determinat, la meva ment s’il·luminà. Encara no m’havia
aixecat i era molt aviat. Les quatre del
matí. Mitja volta i el somni, una altra
vegada, s’apodera de mí. Sembla que m’agafa la mà i esdevè la meva conmpanyia.
I de cop i volta, davant els meus ulls, molts fulls en blanc. Són les pàgines
del llibre que vols llegir. Però totes són blanques, no hi ha res escrit.
Il·lusions tevés, em diu el follet. Quan l’aurora començava a il·luminar el nou
dia, el follet, em donà un copet a l’esquena. A les parets de la teva caminada
nocturna i havia les pàgines del llibre que vols llegir. No les has vista perque
per llegir-les necessitaves una llum que només tens tu. Aixeca’t, obre els
ulls, llegeix la teva ànima. El llibre que en somnis volies llegir, és la teva
vida. Desvetlla’t i continua escrivint. No hi ha cap altra llibre al món per a
tu més interessant que tu mateix. I els teus amics i amigues el poden llegir
també. La teva imatge és el llibre que desperta curiositat perquè en els teus
ulls, les altres persones hi llegeixen les pàgines d’una persona íntegra.
Sigues humil, el llbre que volies llegir, l’estaves escribint mentre vivies en
el món. T’agrada la biografia que has escrit. En somnis volies llegir-la. Ha
estat traslladada a la biblioteca de la transcendència. S’ han realitzat els
teus somnis. A les meves mans tinc el títol del llibre que somiaves: “Dues
llums convergens en la meva vida”. I la darrera frase del llibre diu: la llum
terrenal i la transcendent han convergit en llum eterna. Mentre llegeixo el
llibre que tu volies llegir i el follet t’acompanyava penso que el millor
llibre és la vida del ser humà.
