El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 21 d’abril de 2017

EL DIA DEL LLIBRE



Hi ha un llibre que m’agradaria llegir, però no el trobo. No l’he vist a cap llibreria i penso que tampoc el trobarè en les parades de Sant Jordi. El problema rau en la circumstància que encara no té títol i possiblement el seu escriptor el guarda per a ell i no l’ha portat a cap editorial. Però el meu interior em diu insistent que existeix i l’he de llegir. Però el problema s’agreuja per què no sé el nom del seu autor ni quina editorial el publica. I a les vigílies del dia del llibre me’n vaig anar a dormir força preoccupat. Sortosament hi ha missatges que només els envien els somnis. Un follet em va portar a passerjar per coves subterrànies i submarines. Amb el seu somriure il·luminava la foscor i em convidava a llegir frases grafiades per les parets. No tenia temps de memoritzar-les. El follet em deia que no podiem perdre temps aprenent-les de memòria. Que el somni d’aquella nit era molt important i no  podiem perdre temps. Quan li vaig dir que per aquells viaranys no arribariem a les parades de Sant Jordi el follet va esclatar a riure. T’agraden els llibres? Em pregunta. A la meva resposta afirmativa li respon il·luminant unes paraules de la paret blanca: “un esperit escriu la teva vida”. Quin esperit, pregunto. Ja ho veuràs, és la seva resposta. I la foscor esdevinguè una altra vegada el boscatge de la passejada. Se’m feia llarga aquella nit i el somni feia més profunda la meva son. En un moment determinat, la meva ment s’il·luminà. Encara no m’havia aixecat i era  molt aviat. Les quatre del matí.  Mitja volta i el somni, una altra vegada, s’apodera de mí. Sembla que m’agafa la mà i esdevè la meva conmpanyia. I de cop i volta, davant els meus ulls, molts fulls en blanc. Són les pàgines del llibre que vols llegir. Però totes són blanques, no hi ha res escrit. Il·lusions tevés, em diu el follet. Quan l’aurora començava a il·luminar el nou dia, el follet, em donà un copet a l’esquena. A les parets de la teva caminada nocturna i havia les pàgines del llibre que vols llegir. No les has vista perque per llegir-les necessitaves una llum que només tens tu. Aixeca’t, obre els ulls, llegeix la teva ànima. El llibre que en somnis volies llegir, és la teva vida. Desvetlla’t i continua escrivint. No hi ha cap altra llibre al món per a tu més interessant que tu mateix. I els teus amics i amigues el poden llegir també. La teva imatge és el llibre que desperta curiositat perquè en els teus ulls, les altres persones hi llegeixen les pàgines d’una persona íntegra. Sigues humil, el llbre que volies llegir, l’estaves escribint mentre vivies en el món. T’agrada la biografia que has escrit. En somnis volies llegir-la. Ha estat traslladada a la biblioteca de la transcendència. S’ han realitzat els teus somnis. A les meves mans tinc el títol del llibre que somiaves: “Dues llums convergens en la meva vida”. I la darrera frase del llibre diu: la llum terrenal i la transcendent han convergit en llum eterna. Mentre llegeixo el llibre que tu volies llegir i el follet t’acompanyava penso que el millor llibre és la vida del ser humà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada