El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 30 de desembre de 2014

JAUME RODÈS, UN COMIAT QUE ÉS UN FINS SEMPRE

Una llarga malaltia ha obert les portes d’una altra vida a un excel·lent persona i, a la vegada, un reconegut artista. Pintures de Jaume Rodès formen part de col·leccions, no nomès de Catalunya, sinò d’Espanya i de més enllà de les nostres fronteres. El Jaume era una persona que vivia l’art i no nomès sentia la necessitat de comunicar-se a través de les obres  sinò també de fer-lo viure als altres, ja sigui dirigint una galeria d’art a Badalona, ensenyant a pintar en l’estudi que tenia a La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, on s’ubicava el Centre d’Art Internacional fundat conjuntament amb Josep Plandiure, i presentant exposicions dels seus treballs, participant en esdeveniments culturals del seu poble Sant Antoni de Vilamajor. Parlar amb el Jaume d’art era un plaer i compartir col·loquis de pedagoia i història de la pintura comportava un enriquiment cultural i artístic que deixava petja en les persones que l’escoltaven. Els millors crìtics d’art han escrit sobre les qualitats i virtuts de la seva obra destacant sempre nitidesa en la forma i en el fons. Jaume Rodès era un enamorat de la naturalesa i un  extraordinari descobridor dels secrets artístics dels indrets més impensables. Tenia una habilitat especial perquè les seves pintures no només despertessin entusiasme sinò per introduir l’aficionat a les interioritats del model per convertir-lo en part integrant de la persona que hi dialogava. Sabia fer encetar diàleg entre curiós i pintura. Tenia molt clar que la bondat de l’art esdevenia verdadera quan havia aconseguit l’atenció i la curiositat de persones alienes a l’artista. I les pintures de Jaume Rodès despertaven i continúen despertant curiositat i interés. L’artista de Sant Antoni de Vilamajor no era un fotógraf de la natura, de la persona o de l’objecte i no ho era perquè més que no pas la realitat del model, li interessava endinsar-se en la seva interioritat psicológica i manifestar-la mitjançant un traç definidor i un cromatisme psicològic. La realitat de l’obra d’art més que en el paper o la tela ha de descobrir-se en la mirada i acceptació de l’espectador. Jaume Rodès estava convençut que perquè una obra fos bona i considerada acabada necessitava entrar en el conscient d’altri, perquè l’art, com a objectiu superior, és factor de convivència i desvetllador del conscient humà. L’art sense vida, per a Jaume Rodès, no era art. I estic convençut que ara gaudeix de la infinita bondat de l’art, perquè la seva vida fou obra d’art. Jaunme Rodès ens ha dit adéu però continua artísticament entre nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada