El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 6 de gener de 2015

JOAN MASNOU TÉ PER MUSA EL MONTSENY

Al bell mig de la natura del Montseny, la Montanya d’amatistes, de Guerau de Liost, és, podría dir, la pàtria petita i més directa de Joan Masnou. La pintura que acompanya aquest comentari ens dóna una impressionant imatge amb el comiat del sol que amara tot l’entorn i respira aspiracions de viatjar per l’espai, entre núvols. L’espectacularitat natural dels diferents paisatges de la Montanya emblemàtica de Catalunya ofereixen a l’inspiració del nostre pintor el seu concepte de l’art en relació amb la natura. El Montseny és la musa preferida del nostre artista que li dicta a cau d’orella aquelles impressions que millor traslladarà a la tela, paper o fusta. Amb una pintura directa, fuig del realisme fotogràfic, per endinsar-se en un impressionisme i, a vegades, expressionisme psicológic per despertar emocions. No és la realitat perfecta, sinó els batecs de la matèria, terra, aigua, vegetació, fauna que el fred i el calor, el vent i la pluja, i, sovint, els núvols la vesteixen de matissos de tal manera que un mateix paisatge pot esdevenir inspiració de diferents obres d’art i que, a la vegada, sien distintes per les tonalitats i modulacions del clima. Ens trobem davant d’una pintura en la que primen les sensacions més que no pas les perfeccions amb un cromatisme que busca impactar. La composició i el cromatisme tenen per objectiu donar veu al color i personalitat a la imatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada