El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 9 de juliol de 2014


LLIT ENGOIXAT          

El sol, rellotge del silenci,
espera.

Els porticons finestrals
frisen.

El llit, orfe d’hostes,
s’engoixa.

Els llençols, sense escalf humà,
ploren.

Cap cop de porta,
el matalàs no ha patit amors trencats

i el silenci, somiador de futur,
ha emmudit per l’esglai d’un crit de foscúria.

A l’hora programada
l’arribada feliç es torna engany

Les portes tancades

allarguen al llit la mà,
mentre fluixet musiten,

aquesta nit serán absents.

Rellotge, porticons i llit
dialoguen amb els llençols,

els pessigolleixen i els fan somriure.

Una nit sense amors
enyora l’estel d’una lluna plena.

El llit respira tranquil·litzat,
no totes les nits porten rams de flors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada