El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 6 de juliol de 2014

LA NIT

Paisatge mític de la vida,
amaga emocions
en la veu del poeta.
La foscor acapara colors negres,
avara de petons de la lluna,
adormida en estances de l’Eros.
Porta, en el ventre,
il·lusions del foc. Són camins,
curulls de fites mitològiques,
marges d’herbes remerieres,
de pols i pedres,
castigadors dels peus dels pelegrins
nocturs. Sota llum de les estrelles
somien  foscúries
i els ulls truquen finestres
imaginant somnis.
La nit,
paisatge dels follets i de les fades
alena atletes de la lluna,
que a l’alba quan el sol desperta
lliuren llur testimoni a l’horitzó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada