El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 8 de juliol de 2014


EL FOLLET DE L’HORITZÓ

Plors llunyanes
desitjaven paraules amigues,
només les ones del mar
agraïen el bes de les llàgrimes.

La barca del follet
navegava la ratlla de l’horitzó

quan el sol ixent
desvetllava sirenes de les coves del mar.

Els rems, orfes de remers,
formigueixaven coralls,

amagatalls de besos d’aigua.
Una gota, joiell del sol,

alenava desitjos.
El follet, a la porta de la cova,

hipnotitzat per mirades verdes,

enviava amab les puntes dels dits
petons a una sirena que s’habillava

en les estances de la felicitat.

No va ser llarga ,l’espera.

Follet i sirena
remarenn i la barca esdevinguè palau

dissenyat per una pluja d’estrelles.
L’horitzó

no té estances, ni llits, ni llençols,

només el mar immens.
El follet era l’amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada