El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 9 de febrer de 2013

La meva Mitja, de Marius Gómez

Original i poética exposició de fotografíes glossant la Mitja Marató de Granollers. Una exposició d’una cursa atlètica sense cap corredor. Una mostra conceptual d’una  profunda filosofía de la vida. L’espai per on han de competir esdevé el protagonista perquè la cursa es viu interiorment. La Mitja Marató es transforma en una metàfora de la vida, la vida, feta història, té el seu espai,  cada corredor el seu encara que siguin molts. Però alló veritablement important és conèixer per on s’ha de còrrer, quin és el camí, quina la trajectòria i per aquesta raó abunden els bancs, llocs d’observació i varíen els indrets rurals i urbans. Els corredors d’una Mitja poden ser milers, com a Granollers, però l’espai és per a tots el mateix, i malgrat ser el mateix els fruits poden ser diferents perquè alló veritablement important rau en la cursa de cadascú. L’èxit és molt personal. Una exposició de fotografíes que té un missatge molt clar: conèixer la meva pròpia vida, per on transcòrrer i com l’he de còrrer. Acompanya la mostra presentada a l’Espai Gralla un llibre de fácil lectura, entendre les fotos i fer-les pròpies.

1 comentari:

  1. Moltes gràcies Joan. El teu texte reflecteix la meva Mitja de forma magistral i dona més profunditat a una història visual que em permet avançar com a fotògraf.

    ResponElimina