El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 3 d’octubre de 2013

BM Granollers – Puerto Sagunto

Dos històrics de l’handbol nacional em van recordar vells temps en els que l’esport no estava tan polititzat i mercatilizat i l’espectacle era més “amateur” i conseqüentment més popular. Cal reconèixer, però, que el partit jugat entre els dos històrics al Palau d’Esports de Granollers el dia 2 d’octubre de 2013 va tenir una resposta ciutadana molt expressiva, que els anys seixanta hauria provocat overboquing en la pista del Parquet. La victória del BM Granollers va ser justa, merescuda i en cap moment s’hi visquè la sensació de poder perdre. No va ser un partit que fa afició, tampoc història, però sí, un partit d’un Granollers amb aspiracions legítimes. Un equip força jove, amb un nombre considerable de jugadors de casa, que donaven aquell aire clar i net dels anys de la consolidació d’aquest esport a la capital del Vallès Oriental. Els visitants, com sempre, lluitadors però no amb poder suficient per variar les xifres del marcador. Si hi haguè alguna nota que desafinava era el xiulet dels àrbitres. Van donar una sensació, malgrat ser àrbitres de lliga nacional, que no tot funcionava bé en un cos sobre el que cau la garantía de l’esportivitat i si alguna nota contrària s’hi palpà, nasquè en la seva manera d’actuar. Una nota simpàtica el sentit de festa que el BM Granollers li donà al partit continuant la filsofia que els fundadors del club van posar en pràctica des dels primers dies. Molt significatiu l’ambient musical creat, que complia la seva missió en la resposta de les grades i un molt petit retret, des del meu punt de vista de persona que supera els vuitanta, un xic eixordadora, però festa. Però alló verdaderament important, el BM Granollers continua fent història quan prepara la celabració del seu setanta aniversari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada