El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 10 de gener de 2014

Concurs de dibuixos de Nadal i Reis




Un grup de botiguers del C/ Roger de Flor i del Camí Ral li han aportat a les festes un valor afegit de fragàncies infantils: un premi de dibuix dedicat als nens i nenes del barri. La resposta ha estat força bona quantitativament i qualitativa. Noranta set foren els treballs presentats. El tractament que en feien dels diferents temes portaven a intuir les futures possibles orientacions artístiques de força d’ells i elles. No cal dir que en alguns dibuixos s’hi vislumbrava la cooperació, més o menys amagada, dels pares i avis. Aquesta incidència té el seu valor positiu. És fascinant que el pare i la mare, l’avi i l’àvia es fassin infants amb els seus fills i filles i a la vegada enriqueix la convivència familiar. El carácter de tots els treballs era clarament infantil d’acord amb l’edat de cada participant. Veritablement la contemplació de cadascun regalava la mirada amb el perfum de la joia i l’alegria de la innocència, una extraordinària invitació a estimar. No hi podía faltar un altre aroma, l’esperança d’un regal. En l’envés de cada dibuix s’hi podía endevinar un prec d’una veu innocent que els hi deia als reis a cau d’orella: enguany he sigut molt bon minyó o bona minyona, rubricat amb un somriure de picardia que penetra l’ànima. Si entre els regals m’hi emboliqueu un xic de carbó somriurè mentre gaudeixo de la seva dolçor. Els vostres boscos no són gens amargs. Tots els dibuixos demanaven subtilment que els contempléssim amb una  mirada amiga. Els més petits, dos o tres anys, es passejaven pel cel blau amb traços de camins complicats però amb l’afany de trovar-se amb els reis. Uns traços afectuosos en que cada punt del seu trajecte era un petó a la mare. Els més grandes, més intuitius i força creatius alguns,denunciaven un toc d’inspiració força interessant, cercant el camí de l’art. Alguns dibuixos respiraven qualitat artística.Perquè malgrat els pocs anys l’alé no enganya i fa preveure un futur. Alguns buscaven la perfecció en el realisme del dibuix i uns altres la volien descobrir embolcallada en el blau del mar, del cel, de l’univers. Felicitats a tots perquè tots són guanyadors i felicitats molt especials als organitzadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada