El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 8 de febrer de 2014

JOCS OLIMPICS D’HIVERN 2014

Uns Jocs Olímpics sempre són una festa, una festa de germanor universal i un himne a la pau. Així ho manifestà el President del COI en el seu parlament, recalcant els valors dels Jocs. Seria bo que fos així. Era curiós seguir a través de la tele la inauguració dels Jocs de Sotxi. Molts eren els meus pensaments. Però, primer, dexeu-me dir que no tinc res en contra en sóc partidari malgrat totes les deficiències, mancances i greuges. Els Jocs Olímpics van néixer com un símbol de pau i així era perquè durant la seva celebració s’aturaven les guerres i começaven amb una celebració religiosa. Tenien una autèntica dimensió global. S’intuia aquesta dimensió en el Jocs de Sotxi? Penso que sí, pero massa manipulada. L’acte inaugural es convertí en una exaltació del país organitzador amb signes de grandesa i massa polititzat. S’intuía una finalitat de situació entre els grans dominadors del món.

La ceremónia, en ella mateixa, em va plaure molt. La capacitat creativa de la gent injectava confiança, malgrat prejudicis i ambients enverinats. Era la gent la que ballava, la que recordava el seu país i la que volia una Rússia més humana. La disciplina creativa de tots els figurants em va robar el cor. Pensava en com pot ser el món i com és.

Per què em feia mal el cor? Per la politització que es fa d’un esdeveniment esportiu i per la manipulació que en fa el poder económic.

Políticament, és raonable que un moviment de pau se celebri envoltant de milers de forces armades? Una incongruència.

Económicament, és just que en una época de crisi es destinin tant mils de milions per un esdeveniment que mils de milions de persones no poden celebrar perquè no en tenen ni per menjar?

Uns Jocs celebrats en aquestes circumstàncies són una denúncia de les grandíssimes injustícies socials que la política i l’economia mundials están beneint amb el seu comportament. Són un clam que reclama un reciclatge urgent del model de societat. Analitzem la filosofía del que volien ser els Jocs Olímpics i la filosofía del que són en l’actualitat. És urgent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada