El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 25 de febrer de 2014

L’HOQUEI GEL CATALÀ

He llegit amb molt d’interés l’article de Joan Martí AMB MOLT DE GEL i m’ha cridat l’atenció que no s’hi hagi fet la més mínima referència de l’hoquei gel català. És veritat que només amb dos equips catalans, el Club Gel Puigcerdà i el FC Barcelona i quatre equips més de fora de Catalunya és difícil creà una afició envers aquest esport, que no pot lluitar amb l’hoquei sobre rodes, però és un dels esports més espectaculars i emocionants. I és precisament l’hoquei sobre patins de rodes l’avant-sala de l’hoquei gel a Puigcerdà. Sortosament els dos equips catalans gaudeixen d’unes bones instalacions, preparades per jugar-hi competicions mundials i olímpiques. Sóc un aferrissat defensor de l’esport del gel. Em sap molt de greu no poder seguir la lliga d’hoquei gel a la premsa i si desitjo estar-ne assebentat, el meu recurs és entrar en la página web del Club Gel Puigcerdà. És molt difícil crear afició sense l’ajut dels mitjans de comunicació. Sovint em pregunto: no seria possible, que al menys dues vegades l’any, TV-3 retransmitís dos partitrs d’hoquei gel jugats  pels equips catalans, un de la pista del Barça i un altre des de la pista del Club Gel Puigcerdà? Penso que els aficionats catalans a l’esport ho agraïrien. I la pregunta me la faig quan llegeixo els treballs per a una candidatura olímpica d’esports de neu a Catalunya. Una oportunitat per crear afició i millorar la qualitat esportiva internacional dels dos equips. Parlant amb la Presidenta del Club Gel Puigcerdà em comentava les grans dificultats per arribar a un mínim acord amb TV-3. Per a mi és incomprensible. Tinc 84 anys i porto el Puigcerdà en el cor. El vaig veure nèixer i en sóc un xic responsable. Va nèixer a les Escoles Pies de Puigcerdà. I el primer gran espectacle va ser un festival de gel al bell mig del llac. Un partit entre el Núria i el jove equip dels escolapis, patinatge artístic i curses de velocitat. Tres mil persones, testimoni la Vanguàrdia, al voltant del llac. Així va nèixer l’afició. I seixanta anys desprès el Club és més viu que mai. La seva història és digna de ser coneguda arreu de Catalunya i la premsa escrita i audiovisual hi poden fer molt. Hi posarè més granets de sorra per a la seva promoció. Suposo, amic lector, que intuiràs la il·lusió que em fa veure la pista del Puigcerdà convertida en pista olímpica.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada