El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 13 de febrer de 2014

PRESUMPTE CRIM A GRANOLLERS, de Pere Valls i Duran

Els lectors del TOT Granollers coneixen molt bé l’afició, diría innata, per a escriure que té el Sr.Valls. Els seus escrits denuncien una personalitat molt adicta a la seva ciutat, en el sentit positiu d’una positiva drogadicció. Aprofita totes les oportunitats per escriure i parlar de les bondats del seu Granollers, de la ciutat i de la seva gent. L’afició a escriure i la gosadia de desafiar alló que en diuen qualitat l’ha portat a una progressió evolutiva constant en el seu estil i un exemple el tenim en la novel·la, quin títol encapçala aquest comentari. Ha teixit un argument ben portat, plantejant el problema i deixant el lector amb una sensació del per què será necessària una altra novel·la. Un recurs molt Pere Valls. Quan sembla ser que la investigación està tocant amb la mà la solució, alló que es toca és el buit perquè la darrera paraula del llibre és… continuarà. Un a estratègia per deixar el lector amb l’ai al cor. Personalment, aquest acabament no m’acaba de convèncer argumentalment, a no ser, com em penso intuir, que el culpable definitiu será l’amo de l’empresa perquè la novel·la acaba amb unes declaracions seves deixant l’argument en suspens. Tenim a les mans una novel·la escrita per una persona que estima molt la seva ciutat i és precisament Granollers l’escenari. I la circumstància argumental de l’escenari li proporciona a l’autor la possibilitat, si el fil de la narració ho permet, de parlar de les belleses de la ciutat, els seus carrers, els seus edificis i la seva gent. Al costat d’aquest marcat granollerisme palesa una altra característica a tenir en compte, la seva voluntat investigadora i el voler estar al corrent de la història. Aquest afer li facilita el fet d’aportar situacions d’altres indrets per corroborar alló que està  describint  d’un passatge concret de l’obra. Confesso que l’he llegida amb molta atenció, felicito al Pere per la seva nova faceta de caire popular però no menys interessant i li demano accepti aquestes ratlles meves com un reconeixeement i un estímul per continuar escribint.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada