EL MÓN DEL FUTBOL, UN MÓN PER RECICLAR.

El darrer cap de semana del més de maig de 2014 ha estat testimoni d’un fet gens esperat per molts, per alguns sí, i gens definidor del futbol com factor social globalitzador i, a la vegada, defensor de les individualitats. Aquesta afirmació pot semblar una contradicció però no ho sembla. És. Els tres equips capdavanters que ja tenien coll avall la seva classificació, resulta que s’han atregantat, algun en negatiu i altre en positiu. Però el futbol global, qué hi diu? L’entrebancada dels tres grans possiblement vol dir quelcom. De moment, una advertència, que els petits no sempre ho són i que, quan menys es pensa, salta la llebre i guanyen als grans. Obviament que els tres entrebancats continuaran encapçalant la classificació final, però en quin ordre? Dissortadament s’hi barregen altres elements distorsionadors, que, al mateix temps, a la globalitat li donen una intencionalitat bufa. Els equips espanyols quina lliga juguen? Ja sé qué em direu, però continuo amb la pregunta… Què fa que un equip sigui espanyol,  o català? El nom o les persones? Un equip que pot fer una alineació amb onze estrangers a quina federació ha de jugar? A una nacional o a una mundial o global? Jo ho tinc molt clar. Aquests equips están aniquilant les federacions nacionals, i dintre del seu àmbit, les nacions. Un equip espanyol, que pot formar una alineació amb  majoria absoluta estrangera, és un contrasentit i un insult perquè destrueix el concepte nació que en el àmbit mundial és una individualitat. I quants equips d’aquesta característica existeixen? Ah, i un altre efecte, están destruint la solidaritat dintre de la seva federació. Aquest és un altre problema. Que s’agreuja perquè destrueixen la igualtat de drets i deures. Uns equips cada any són més pobres i els capdavanters, dos o tres, més rics. Aquest signe del temps històricament, social i humana és negatiu i no mereix cap mena de respecte. S’ha de lluitar contra ell. És una lluita per alguns imposible, per a molts necessària i goso afegir, urgent. Els moviments populars hi tenen molt a dir i diran. Atenció al Brasil, ja parlen i actúen. Imagineu que arribi el dia que els camps de futbol no s’omplin? I pot arribar. Les injustícies econòmiques dels clubs capdavanters mundials no trigaran gaire anys a tenir que estrèneyer el cinturó. Es perderà per aixó el futbol? No, el poble el salvarà i el farà més humà, social i solidari. A mi m’agrada el futbol esport, he escrit un llibre amb el títol “Els àngels juguen a futbol” i aquest títol ha fet que en tingui en ment un altre titolat “Els dimonis en el món del futbol”. No sóc profeta, però el futbol per ser una activitat veritablement globalitzadora, ha d’esdevenir més humà amb l’exercici de la solidaritat, la justícia i la llibertat. Sí, la llibertat, perquè molts jugadors de l’elit, avui, són esclaus dels amos de l’activitat futbolística. Necessitem un futbol humà, universal, i que ajudi a les persones a ser veritablement lliures.