El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 30 de juliol de 2014

COM VEIG EL BARÇA 2014-2015…

Alguns dels meus amics lectors possiblement no es creuran que no sóc soci del Barça. Però vull un Barça capdavanter, entre l’èlit futbolística i si és possible, el millor. Però mai s’ès el millor. M’agradaria un Barça 2014-2015 campió de l’esportivitat, impecable. Ho será? Tinc els meus dubtes. Però els moviments de tota mena em provoquen confusions. Els conflictes fiscals, siguin certs o falsos, tenen sempre quelcom de desequilibrants, i molt més quan s’ataca als líders. És cert que la política espanyola en aquest sentit, no la veig creïble, és alló de “muerto el perro se acabó la rabia”. I sembla ser que és alló que es vol provocar, fer perdre força i qualitat en el rendiment de l’equip. I la meva pregunta és: será prou intel·ligent l’entrenador, la direcció técnica i la directiva per controlar i desactivar els efectes d’aquesta política? No n’estic segur. Em preguntareu si tinc confiança en l’entrenador. Doncs no tota, encara que m’agrada perquè és de la casa, però a l’escoltar-lo hi ha un no sé qué que no em plau. Sentit de l’autoritat i conjugar-lo amb el d’amistat, és desitjable però hi trobo quelcom que no em satisfà. Espero equivocar-me. Per altra banda tenia els meus dubtes sobre la pedrera, perquè m’assebentava de nous fitxatges i llevat del porter Macip, tots els altres estrangers. Poden ser molt bons, però la seva mentalitat, será veritablement culè o el diner culè? El fet que Luis Enrique s’hagi emportat vuit jugadors del filial a la concentració m’ha retornat un xic de fe. Però, els però continúen trucant a la porta de la meva ment. Vull creure en el nou entrenador, però hi ha un fet que no m’agarada, tants anys amb el Barça i no li he escoltat ni una paraula en català. Ja sé el que em direu, però necessito denunciar-ho. El Barça viscut intensament també suposa aquell raconet del cor que estima el seu país, i mentre juguen amb el Barça, el seu país de fet és Catalunya. Una altra objecció se m’infiltra: el tractament de la premsa catalana, sigui audiovisual, sigui escrita. Un xic de passió, sí, però controlada pel seny… ha de tenir en compte que crear un ambient té els seus pros i els seus contra. El seny i la rauxa hi han de jugar dintre d’un equilibri.Penso que cal valorar més el conjunt en benefici de les individualitats, totes necessàries però cap imprescindible. No voldria aparèixer com negatiu, però els fets són els que són i ens han d’ensenyar a pensar si volem corregir per una banda i  millorar per l’altra. M’agradaria molt que al final de temporada poguès escriure: el gran campió mundial, Barça.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada