El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 10 d’agost de 2014

A LA PREMSA ESPORTIVA EN CATALÀ

La temporada 2014-2015 obre les portes aquest més d’agost amb una informació gairebé desmesurada sobre un esport. A Catalunya són moltes les competicions perquè són força les federacions i perquè l’esport es manifesta de mil maneres. L’UFEC que és l’agrupació de totes les federacions esportives catalanes ens pot informar sobre el seu nombre. Però hi ha vint-i-una federacions que, a la vegada, están reconegudes per la corresponent Federació Internacional i la informació de les seves activitats, llevat rares excepcions, és molt minsa per no dir nul·la. Per exemple quina informació està donant la premsa catalana audiovisual i impresa dels Campionats Internacionals que se celebren en aquest més d’agost del Rugby Touch i del Bike Trial. Però hi ha altres esports, que per ells mateixos són prou interessants, que tampoc mereixen gaire atenció de la premsa, em refereixo concretament a un amb el que hi tinc una relació molt afectiva i efectiva l’Hoquei Gel i si el Club no és de la Capital, com el Club Puigcerdà sembla que no existeixi malgrat els resultats. Sóc conscient que la premsa és un negoci però no pot oblidar que també és un servei i com a servei ho ha de ser de tots. És veritat que hi ha esports que venen molt i altres poc perquè són  minoritaris, però en més de vint modalitats esportives s’hi belluga molta gent que compraría la premsa si el seu esport, encara que sigui un o dos cops a la setmana, hi fos reflectit. En relació a mi, en l’època de les competicions d’hoquei gel, m’agradaria tenir informació esportiva. L’any del festival de gel sobre el llac de Puigcerdà, el 1956, la premsa de Barcelona s’hi va abocar i el club ceretà ha donat la raó a les previsions de la premsa que feia per exemple Mercè Varela. El treball que fan per l’esport català, l’ UFEC i la Plataforrma pro seleccions esportives catalanes és mereix una atenció perquè el gran públic de l’esport rebi tota la informació d’aquesta múltiple activitat catalana.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada